Ahir a la nit, al Palau Sant Jordi de Barcelona, en vam tenir un altre bon exemple. Emmarcat dins de la gira del seu darrer disc (el recopilatori Made in Germany), els germànics van oferir un recull de grans èxits amanit no només amb tota la parafernàlia incendiària habitual, sinó també amb uns quants gags humorístics, com ara la simulació de cuinar el teclista Christian Lorenz dins d’una olla gegant durant la interpretació de Mein Teil (amb l’ajuda de dos llançaflames), o el passeig d’una banda a l’altra de l’escenari del cantant Till Lindemann a cavall d’un canó d’escuma amb la forma d’un penis descomunal.
Rammstein no es conforma amb oferir-nos la seva barreja de heavy amb elements de la música industrial i electrònica que tanta fama i reconeixement els hi ha portat a nivell mundial, sinó que es preocupen per oferir un show diferent, trepidant i terriblement entretingut, que fa que surtis dels seus concerts amb la sensació d’haver invertit raonablement bé els diners. Punts no tan a favor? També n’hi ha. Personalment, trobo que una cançó tan apoteòsica com Mein Herz Brennt no és la millor elecció per tocar-la en format acústic, només amb el piano i la veu (i els xiulets de bona part del públic semblen donar-me la raó). També cal dir que poc més d’una hora i mitja de concert és poca estona pels diners que val la entrada, i també és veritat que si no és la primera vegada que els veus (en el meu cas és la tercera), ni la pirotècnia ni els gags no sorprenen. I sobretot, sobretot...
COM ÉS POSSIBLE QUE NO TOQUESSIN ENGEL???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada