Les sessions de cine club em solen provocar una certa desconfiança i sensació de “a veure què passa”, perquè et pots trobar amb experiments/paranoies del director, o amb propostes culturalment tan avançades que em deu faltar bagatge per entendre-les. Però també m’han ofert agradables sorpreses com la que vaig tenir fa un temps amb
Déjame entrar, una producció sueca de l’any 2008 (adaptació del llibre homònim de
John Ajvide Lindqvist) que explica el tema de la solitud des d’una perspectiva ben curiosa.
