El seu autor, el professor de literatura francès Philippe Delerm, es va encarregar de recopilar tota una sèrie de petits plaers explicats en poques línies (una o dues pàgines dedicades a cadascun) i amb els quals resulta molt fàcil sentir-se còmplice. De fet, el gran èxit del llibre (sobretot a França, on va estar més d’un any entre els tres més venuts) no és d’estranyar, perquè la seva temàtica fa que tothom s’hi senti identificat. Tots tenim els nostres petits plaers. Alguns els compartim amb l’autor i fan que quan els llegim se’ns dibuixi un somriure de complicitat als llavis. Altres potser no apareixen al llibre, però sabem que els compartim amb altres persones. I, evidentment, també tenim els que podríem anomenar “exclusius”, aquells que no compartim (o que no sabem que compartim) amb ningú més, i que sentim com a molt nostres.
En el llibre descobrirem plaers evidents, altres que no ens havíem ni plantejat, i altres que coneixíem però havíem oblidat. Això no vol dir, lògicament, que estiguem d’acord amb tots els que hi surten. Sense anar més lluny, el que li dóna títol: no conec ningú que hagi gaudit del seu primer glop de cervesa, sinó que més aviat és un gust adquirit. També se’m fa difícil considerar un petit plaer (com fa l’escriptor) els diumenges al vespre, més aviat tot el contrari.
En definitiva, un petit llibre que es llegeix amb un somriure als llavis de principi a final, especialment en aquells casos en què coincidim plenament amb l’apreciació de l’autor. Petites històries, moments fugaços, explicats amb un llenguatge brillant i gairebé poètic que, a més de descriure les situacions d’una manera magistral, ens convida a viure-les i a aprofitar millor aquestes estonetes que fan que la vida valgui la pena. Un llibre que parla de petits plaers i que és, ell mateix, un altre petit plaer.
Philippe Delerm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada