Arcade Fire, rock independent de veritat

Amb només tres àlbums al mercat (l’últim dels quals acaba de sortir aquest mateix mes d’agost), la banda canadenca Arcade Fire ha aconseguit fer-se un nom entre les propostes musicals més atractives dels últims anys. I tot això sense el suport de cap discogràfica potent, ni cap mena de campanya de màrqueting, ni recolzament publicitari ni dels mitjans de comunicació. El seu èxit es basa únicament en la difusió per Internet, en el boca-orella i en les seves actuacions en directe.

Molts dels seus discos estan gravats a casa dels mateixos components, i segons ells la seva intenció mai va ser convertir la seva afició musical en un negoci. Sens dubte, un cas raríssim dins de la indústria. L’únic requisit que s’autoimposen és la llibertat creativa, i per això no es deixen controlar pel sistema de multinacionals i es produeixen ells mateixos els seus àlbums. No és això el que hauria de voler dir “rock independent”?

Una de les seves característiques més destacades és que fan servir instruments poc habituals en un grup de rock, com ara violins, mandolines, acordions i fins i tot instruments medievals, la qual cosa dóna a la seva música una sonoritat sorprenent. A més, els 7 membres de la banda solen intercanviar-se els instruments durant els concerts, la qual cosa dóna una idea del seu virtuosisme.

Uns concerts, per cert, que sembla ser que destaquen pel seu magnetisme i la seva intensitat, un espectacle mai vist en la música contemporània. Aquest proper mes de novembre visitaran Madrid i Barcelona i podrem comprovar si és veritat tot el que se’ns explica d’ells. Segur que no hi faltaran peces tan destacades i energètiques com aquesta: