Però sens dubte, per mi les estrelles indiscutibles eren la parella de detectius formada per Mortadelo y Filemón. De fet, el tema del Super Humor va anar evolucionant fins que ja només demanava volums on apareguessin exclusivament aquests dos personatges, i concretament aventures llargues de 44 pàgines, no les típiques d’una o dues. Així vaig llegir títols mítics com El sulfato atómico (la primera aventura llarga, publicada l’any 1969), Valor y al toro, La caja de diez cerrojos, Los diamantes de la gran duquesa, Magín el mago, Chapeau el Esmirriau, i moltes més que ara seria massa llarg d’anomenar.
La veritat és que m’encantaven les aventures dels dos detectius de la TIA, amb secundaris de luxe com el Superintendente Vicente, el professor Bacterio o la secretària Ofelia, a part dels dolents de torn. Aquella successió contínua de gags, aquell humor absurd i surrealista, em feia petar de riure i encara avui hi ha vegades que ric amb els amics (tan aficionats com jo) quan recordo algunes escenes d’aquelles aventures.
El creador de Mortadelo y Filemón, el genial Francisco Ibáñez, va fer 75 anys aquest passat dimarts 15 de març i continua sent un referent indiscutible en el món del còmic a nivell mundial (més de 150 milions de còpies venudes). Aquest ex treballador de la banca ja fa més de 50 anys que es dedica a fer de ninotaire, i no sembla pas que n’estigui cansat. Jo ja fa temps que no segueixo les seves creacions, però ell continua al peu del canó amb una energia inesgotable, una simpatia encomanadissa i plasmant en imatges l’actualitat i les modes del moment. De fet, ja acaba d’anunciar que la seva propera aventura portarà el títol de Jubilación a los 90. Per molts anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada