Doble ressaca

El tema de les traduccions dels títols de les pel·lícules gairebé donaria per escriure un article independent, perquè n’hi ha que tenen delicte. De vegades ni tan sols es molesten a traduir-los, però francament a vegades val més que sigui així. Un dels casos més flagrants que recordo és el d’una pel·lícula (bastant dolenta, per cert) que es deia Welcome home, Roxy Carmichael (o sigui, Benvinguda a casa, Roxy Carmichael) i que aquí es va estrenar amb el nom de Aquí te pillo, aquí te mato. Sense comentaris.

Sense arribar a aquests extrems, un títol com Resacón en Las Vegas (traducció de l’original The Hangover, és a dir, simplement “La ressaca”) pot tirar enrere a més d’un. I seria una llàstima, perquè el cert és que és una de les millors comèdies dels últims anys. Ens explica la història de quatre nois que se’n van a Las Vegas de comiat de solter. La nit és tan salvatge que quan es desperten es troben l’habitació feta un nyap, el nuvi ha desaparegut, a un d’ells li han arrencat una dent, hi ha un nen de pocs mesos a l’armari i... un tigre al lavabo! A partir d’aquí, els tres ressacosos amics hauran d’intentar recordar què van fer la nit anterior per tal de poder trobar el nuvi, que es casa l’endemà.

I a partir d’aquí és on comença realment la diversió, perquè a mesura que van investigant (i descobrint) què van fer, la cosa cada vegada s’embolica més: un d’ells s’ha casat amb una stripper (molt típic de Las Vegas), han robat milers de dòlars a un gàngster xinès, en comptes del seu Mercedes tenen un cotxe de la policia, etc. Tot i que no es pot dir que sigui totalment original (altres produccions com Very Bad Things ja havien tractat el tema del comiat de solter que se’n va de les mans), la pel·lícula té un guió consistent i les situacions i diàlegs són molt divertits de principi a fi. Encara que sembli mentida, tot acaba quadrant (fins i tot el tigre), tot i que algunes situacions potser són un pèl rebuscades. Com a cirereta del pastís, durant els títols de crèdit finals podrem veure una sèrie de fotografies de la festa salvatge on acabarem de lligar caps i fer les últimes riallades.

Fa poques setmanes s’ha estrenat la seva seqüela, que és una còpia pràcticament calcada de la primera part però canviant Las Vegas per Tailàndia. Continua tenint gags molt divertits, però no es pot dir que a nivell de guió s’hi hagin esforçat gaire perquè l’estructura és idèntica: es casa un altre dels nois, festa desenfrenada, despertar sense recordar res, un d’ells desapareix i han de tornar a investigar què ha passat la nit abans. Molt poca imaginació, francament. I pel que sembla ja hi ha prevista una tercera part, que podria passar a Amsterdam. Per mi, no hagués calgut ni la segona.

Això sí, que no us aturi l’espantós títol espanyol i si voleu passar una molt bona estona, mireu com a mínim la primera part. Diversió garantida!