Un record per a “El Negro”

L’humorista gràfic i escriptor Roberto Fontanarrosa, conegut com “El Negro”, segurament no és massa conegut més enllà de les fronteres d’Argentina, però al seu país és un autèntic mite. La seva mort, avui fa exactament quatre anys, va suposar un fort impacte al país sud-americà. Al bar El Cairo de la seva Rosario natal encara el recorden assegut a “La Mesa de los Galanes” (títol també d’un seu conte), xerrant de política, dones i futbol amb els amics. Un cambrer explica que el cafè no és el mateix sense ell. Des de l’any 2007, cada 19 de juliol al bar s’hi celebra “El Día del Amigo Canaya” en honor del “Negro” (els “canayas” són els aficionats de l’equip de Rosario Central).

I és que, a més de la seva tasca creadora, Fontanarrosa també era un gran aficionat al futbol i a ell li va dedicar algunes de les seves millors obres. Jo el vaig conèixer precisament a través d’una història curta dedicada a aquest esport, 19 de diciembre de 1971, i posteriorment em vaig assabentar que molts el consideren el millor conte que mai s’ha escrit sobre el tema. Ens explica la història del “viejo Casale”, un gran aficionat de Rosario Central (com el mateix “Negro”) que mai ha vist perdre un partit al seu equip contra l’etern rival ciutadà, el Newell’s Old Boys. Davant d’aquest fet i de la proximitat de les semifinals entre ambdós conjunts, un grup de joves aficionats de Rosario decideixen enganyar al vell per portar-lo al camp, convençuts que la seva presència portarà bona sort a l’equip i malgrat que ell els hi diu que fa més de dos anys que no va a un estadi perquè pateix del cor.

L’escriptura de Fontanarrosa, plena d’expressions i frases fetes argentines, pot agradar o no, però ningú li pot negar una cosa: és pura passió. Avui, en el quart aniversari de la seva mort, us deixo l’enllaç per que el pugueu llegir i espero que el gaudiu tant com ho vaig fer jo.