La tercera poma (o el meu adéu a Steve Jobs)

A hores d’ara, tres dies després de la seva mort, potser ja no té massa sentit parlar d’Steve Jobs i de la influència que ha tingut a l’hora de canviar per sempre la informàtica i les comunicacions personals. Tot i així, sento que n’he de dir alguna cosa.

Poques hores després de la seva mort, algú comentava al Twitter que hi ha hagut tres pomes importants a la història de la humanitat: la d’Adam i Eva, la d’Isaac Newton i la que és el símbol de l’empresa que Jobs va co-fundar al garatge de casa seva ara fa 35 anys. Tothom el recordarà per haver estat l’inventor dels ordinadors Macintosh (els primers amb gràfics en pantalla i ratolí en comptes de la “pantalla negra”), del reproductor musical iPod, del telèfon mòbil iPhone o de la tablet iPad, però potser el millor que mai va fer Steve Jobs va ser tornar a Apple l’any 1997 i rescatar-la de la deriva en que navegava des que el van acomiadar el 1984. Jobs i el seu geni creatiu van convertir a l’empresa de la poma mossegada en la de major capitalització bursàtil del món. Només una dada: fa 10 anys una acció d’Apple valia 9 dòlars; avui en val 376.

Molts fanàtics de la tecnologia trobarem a faltar les seves presentacions dels nous dispositius, sempre envoltades d’un secretisme que encara les feien més atractives, i amanides amb aquella cosa que no es compra ni es ven, sinó que senzillament es té o no es té, i que rep el nom de carisma. Jobs en tenia a cabassos, i només cal veure la presentació del nou iPhone 4S per adonar-se que Tim Cook no és Steve Jobs. La seva absència obre un interrogant enorme sobre el futur de l’empresa: continuarà sent igual de pròspera i creativa? Continuarà mostrant el nivell d’inventiva que tenia?

Ens ha deixat un geni modern, un innovador incansable, un revolucionari, un visionari de la tecnologia, l’inventor més gran des de Thomas Edison (o això diu Steven Spielberg), posseïdor d’un instint infalible per saber què volen els consumidors, creador d’uns aparells tremendament atractius i amb una simplicitat d’ús que gairebé espanta, i que inevitablement ens fa pensar allò tan típic de “per què no se m’haurà acudit a mi, això?”.

Més que un home de negocis o un inventor, Steve Jobs és, ara i per sempre, una icona que transcendeix l’àmbit purament tecnològic. Sempre tindrem el dubte d’on hagués pogut arribar si el càncer no se l’hagués endut prematurament amb només 56 anys, què hagués fet en el futur amb la seva imaginació sense fronteres. Ens queden les seves més de 300 patents i la seva filosofia de vida, plasmada en frases com ara “si vius cada dia com si fos l’últim, algun dia encertaràs” i “el teu temps és limitat, no el menyspreïs”. Descansi en pau.