Kilian Jornet, el comptador de llacs

Hi ha gent que gairebé neix predestinada a dedicar-se a una activitat concreta. I és que si la teva mare és professora d’esports de muntanya i el teu pare és guia de muntanya i guarda d’un refugi a la Cerdanya, sembla difícil no acabar-te dedicant a alguna activitat relacionada amb les alçades. En Kilian Jornet ho tenia clar des de petit, quan li va dir a la seva professora que ell de gran volia ser comptador de llacs. I vaja si ho va ser! Amb només 18 mesos va caminar durant 8 hores amb una motxilla, amb 5 anys ja havia pujat a l’Aneto i amb 10 havia travessat els Pirineus. Actualment, amb 24 anys acabats de fer, és el gran dominador mundial tant de l’esquí de muntanya com de l’skyrunning (curses de muntanya).

Quin és el secret d’en Kilian? Doncs per començar, un físic privilegiat amb només un 8% de greix corporal, un 50% de glòbuls vermells en la seva sang i un cor que batega només 36 vegades per minut en repòs, a més d’una enorme capacitat per transportar i metabolitzar una gran quantitat d’oxigen. Després, evidentment, hi ha el tema de l’entrenament: en Kilian corre o va en bicicleta pràcticament cada dia de l’any, entre 2 i 7 hores. I per acabar, un esperit de superació i una força mental extraordinaris, que li permeten superar els obstacles que es va trobant a les curses, no donar-se mai per vençut i intentar anar sempre una mica més enllà, portant el seu cos al límit.

Tots aquests detalls i molts d’altres els podem trobar en el seu primer llibre, Córrer o morir, on en Kilian fa una detallada descripció de les proves més importants on ha participat aquests últims anys: l’Ultra Trail del Montblanc (prova que ha guanyat per tercera vegada aquest passat mes d’agost), la volta al llac californià de Tahoe (280 quilòmetres en 38 hores i mitja), la Transpirinenca (va creuar tots els Pirineus -700 quilòmetres- en 8 dies), o pujar i baixar del Kilimanjaro en 7 hores i 14 minuts. El llibre ens permet conèixer una mica més en Kilian, veure la seva gran qualitat humana i apreciar la seva senzillesa i humilitat. No és només un diari de les seves curses, és també una filosofia de vida. Compartirem amb ell els seus èxits, però també les dificultats que passa durant les curses, els seus pensaments durant les hores que passa sol a la muntanya i el seu gran amor per la natura.

Una cosa és dedicar-te a un esport i l’altra és, a més, destacar. I quan dic destacar vull dir guanyar pràcticament qualsevol prova on participes, i a més batre un rècord rere l’altre, en alguns casos amb unes diferències abismals respecte a les anteriors marques. En un país on parlar d’esport gairebé sempre equival a parlar de futbol, és bo que de tant en tant ens recordem que a casa nostra tenim grans campions d’altres disciplines, i encara més si són considerades com les més dures del planeta. En qualsevol altre país, en Kilian Jornet tindria el reconeixement unànime de tothom; aquí, fora dels aficionats i practicants dels esports de muntanya, ben poca gent coneix el seu nom. Des d’aquest petit racó d’Internet, la meva total admiració per aquest autèntic superhome.