Suposo que com la majoria de gent, jo no coneixia a Risto Mejide fins que l’any 2006 va començar a fer de jurat en el popular concurs televisiu Operación Triunfo. I no perquè m’ho mirés (no m’ha interessat mai), sinó perquè tothom va començar a parlar d’ell arrel de la seva (calculada) impertinència i les ferotges crítiques que deixava anar als concursants, plenes de mala llet i que a vegades passaven a ser directament insults, i també fins i tot als responsables del programa. La irrupció de Mejide va tenir un efecte gairebé immediat, i es calcula que en el moment d’emetre els seus veredictes el share del programa pujava del 20% habitual fins al 50%.
En qualsevol cas, passada aquella època no havia tornat a pensar en el seu nom fins que no fa massa dies vaig tenir l’ocasió de veure una entrevista que li va fer la Bibiana Ballbè en el seu original programa Bestiari il·lustrat. Allà vaig descobrir no al Risto personatge sinó al Risto persona i empresari, al creatiu publicitari que ha treballat a les principals agències del ram, al llicenciat i MBA per ESADE, al professor d’aquesta mateixa prestigiosa escola durant vuit anys, al que dóna conferències sobre creativitat, etc. Vaja, que de tonto no en té un pèl.
Mogut per la curiositat, he tingut l’oportunitat de llegir un dels seus tres llibres, concretament El sentimiento negativo. No m’ha canviat la vida, però la veritat és que Mejide escriu bé, té un estil propi i directe, i la lectura és distreta i entretinguda. Bàsicament es dedica a donar la seva opinió sobre multitud de temes (la parella, la família, els amics, l’Església, el món de la publicitat que coneix tan bé, l’èxit, la política, etc.) en breus capítols de dues o tres pàgines, la qual cosa facilita molt la lectura i permet dedicar-hi uns minuts, encara que no disposis de massa temps. Hi podem retrobar la mateixa mala llet que el va fer famós, però igual que passava a la televisió no acabes de saber on acaba la persona i on comença el personatge. En qualsevol cas, una lectura que no està malament per passar l’estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada