Què hagués passat si...?

Fa uns dies, quan sortia del bar on dino sempre amb una companya de feina, ens vam trobar enmig d’un petit embús provocat per nosaltres mateixos, altres persones que es dirigien al bar i un cotxe que trencava pel mateix carrer. Recordo que vam comentar l’embolic que s’havia creat en un moment, i jo vaig deixar anar que tan sols haguéssim sortit cinc o deu segons abans (o després) del bar, això ja no hagués passat.

Això em va fer recordar Corre Lola, corre, una pel·lícula alemanya de l’any 1998 que precisament reflexiona sobre la importància que poden tenir aquests pocs segons en les teves accions posteriors del mateix dia, o vés a saber si fins i tot de la teva vida. La història comença quan la Lola rep una trucada del seu xicot, en Manni (un criminal de poca categoria), que li explica que ha perdut 100.000 marcs que havia d’entregar al seu cap mafiós. Com que havia de lliurar els diners al cap de 20 minuts decideix atracar un supermercat, però la Lola li diu que s’esperi, que ella intentarà parlar amb el seu pare, que és el gerent d’un banc. I com que li han robat el ciclomotor, no tindrà més remei que anar-hi corrent (d’aquí el títol de la pel·lícula).

La gran originalitat de la pel·lícula, el que la fa especial, és el fet que se’ns explica tres vegades la mateixa història però en cadascuna d’elles passa alguna cosa (o més d’una) que fa que el final sigui totalment diferent. Per exemple, la primera vegada la Lola es troba amb un gos quan surt de casa seva (cosa que la fa córrer més ràpid), mentre que en la segona història l’amo del gos li va la traveta, la Lola cau, es fa mal a la cama i això provoca que al principi de la seva cursa desesperada hagi d’anar més lenta; això, a la vegada, comporta que les coses que li havien passat a la primera història ara no li passin (perquè arriba més tard als llocs), i que en definitiva tot plegat desemboqui en un altre final.

La pel·lícula, premiada en nombrosos festivals (com el prestigiós Sundance l’any 1999), és sens dubte una de les propostes més originals que he pogut veure a la meva vida, un excel·lent exemple de muntatge cinematogràfic, amb un ritme trepidant com poques vegades podrem veure al cinema (gràcies a la seva estètica de videoclip, fins i tot amb seqüències animades integrades dins de l’acció real). I quan acaba la projecció, ens quedem amb la reflexió que fa el mateix pòster de la pel·lícula: cada segon de cada dia, prenem decisions que ens poden canviar la vida. I és que quantes vegades ens haurem preguntat “què hagués passat si hagués fet (o no fet) tal cosa o tal altra?”.