dissabte, 4 de febrer del 2012

El senyor Trololó

Fa un parell de setmanes, un amic em va enviar un correu electrònic que contenia un enllaç a aquest vídeo:




La veritat és que mentre el mirava no sabia si el cantant era un friki d’aquests que surten de tant en tant a l’APM, si es tractava d’una animació informàtica, d’un home amb una màscara, o potser d’un autòmat amb la cara de cera, o si estava contemplant la versió humana del ninot d’un ventríloc. La solució, com passa sovint, la vaig trobar a Sant Google Gloriós.

Per començar, el personatge en qüestió és humà (cosa que al vídeo no queda gens clara), com a tal té noms i cognoms (Eduard Anatolievitx Khil) i va néixer a Rússia fa 77 anys. Al seu país va ser tota una celebritat com a intèrpret de cançons populars (el públic el coneixia com “el símbol de Leningrad”) i va guanyar nombrosos premis, però després de retirar-se el seu nom de mica en mica va anar passant a l’anonimat... fins l’any 2010, quan algú va penjar a YouTube el vídeo que hem vist abans.


Gràcies a la propagació que permet Internet, en pocs dies es va convertir en un fenomen internacional: samarretes, melodies pel mòbil i fins i tot pàgina web pròpia, que va rebre més de 3 milions de visites el primer mes. La cançó va començar a ser coneguda popularment com “Trololololololololololo” o “Trololó”, onomatopeia de la peculiar vocalització del cantant (que des de llavors també va passar a ser “el senyor Trololó”). En realitat, el tema és de l’any 1976 i es tracta d’una versió sense lletra d’una cançó popular russa, que parla d’un genet que expressa la seva alegria per tornar a la seva granja.

Com em passa sovint, vaig tenir la sensació d’estar una mica aïllat del món perquè quan vaig parlar-ne amb un parell de companys de feina tots dos sabien de la seva existència. Pel que sembla, en el programa de l’Andreu Buenafuente (fa anys que no el segueixo i per tant no me’n vaig assabentar) la conya amb el senyor Trololó va durar força dies. Fins i tot en Berto Romero va fer la seva versió del tema:




El fenomen provocat per la cançó va fer que ressorgís l’interès per la carrera musical d’Eduard Khil, i durant un temps a la web va aparèixer una petició per tal que fes una gira mundial, tot i estar retirat del món de l’espectacle. Pel que sembla, el fill de l’artista ha manifestat que el seu pare es pregunta contínuament on eren tots aquests periodistes fa 40 anys. I és que qui li havia de dir al senyor Khil que després de tant temps li arribaria la fama a nivell mundial! Coses d’Internet...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails