Els terrors de David Cronenberg

Hi ha directors que pel sol fet d’esmentar-los ja ens porten al cap un determinat tipus o estil de cinema. El canadenc David Cronenberg es va guanyar, al llarg dels anys 70 i 80, una ben merescuda fama com a director de pel·lícules de terror i ciència ficció, amb títols tan destacats com Videodrome, Scanners o, sobretot, La mosca. En tots aquests films era destacable la seva predilecció per un tipus d’horror basat en la descomposició física i l’alteració dels teixits del cos (sovint per l’acció de la tecnologia), fet que li va valer els sobrenoms de “Rei de l’horror veneri” o de “Baró de la sang”. Aquests últims anys, però, Cronenberg s’ha desmarcat d’aquest estil de cinema i ens ha lliurat dues de les seves millors pel·lícules dins del gènere del thriller mafiós.

A Una història de violència, en Tom Stall és el propietari d’un petit restaurant que una nit qualsevol evita un atracament al seu local, perpetrat per dos delinqüents molt buscats, als quals mata en defensa pròpia i dels seus clients. Aquest fet fa que l’home aparegui a tots els mitjans de comunicació i que, contra la seva voluntat, es faci famós. Això provoca l’aparició d’un misteriós personatge (Ed Harris) que afirma que en Tom no és qui diu ser, sinó un mafiós amb el qual va tenir problemes fa uns anys.

Per la seva banda, a Promeses de l’est veiem com una adolescent russa embarassada mor en el part de la seva filla. La llevadora que l’atén, l’Anna (Naomi Watts), troba un diari entre les seves pertinences. Amb la intenció de posar-se en contacte amb la família de la malaguanyada noia, i seguint els escrits del diari, l’Anna descobreix que la jove podria haver format part d’una xarxa de prostitució d’adolescents controlada per la màfia russa de Londres. L’única possible ajuda que podrà obtenir l’Anna vindrà de part d’en Nikolai, el xofer del cap dels mafiosos.

En aquestes dues excepcionals pel·lícules, Cronenberg ha confiat en Viggo Mortensen per interpretar els principals papers (l’heroi involuntari i el conductor mafiós), i els resultats no han pogut ser millors. A la primera, una angoixant història que ens explica com el passat ens pot venir a buscar quan ens sembla que ja l’hem deixat enrere definitivament; a la segona, un retrat d’una realitat terrible com és el de les xarxes de prostitució d’adolescents vinculades amb la màfia. Començàvem l’article parlant de les pel·lícules de terror que va fer Cronenberg fa uns anys. Veient aquestes dues, però, potser podem afirmar que les històries més terrorífiques que ens ha explicat el director canadenc són les d’aquesta última dècada.