Gay Talese i el nou periodisme

A les dècades dels 60 i 70, el periodisme nord-americà va veure com sorgia una nova corrent que incorporava tècniques literàries al reportatge periodístic de tota la vida. Un dels seus màxims exponents, Tom Wolfe, va ser l’encarregat de donar nom a aquesta tendència quan l’any 1973 va publicar una col·lecció d’articles amb el nom de The New Journalism.

Aquests articles, que per problemes d’espai no es publicaven en diaris sinó en revistes, es caracteritzaven perquè el periodista agafava un protagonisme més destacat de l’habitual i ens donava el seu punt de vista dels esdeveniments que ens explicava (tot i que també procurava ser objectiu), donant la màxima informació possible i estant sempre al lloc dels fets, però a més incorporant elements propis de la literatura de ficció i aconseguint així que els seus articles es poguessin llegir com si fossin un relat. Aquesta combinació d’elements no s’havia vist mai fins aleshores, i va revolucionar totalment les estructures del periodisme tradicional.

El considerat “pare” d’aquesta nova tendència va ser Gay Talese, periodista nord-americà amb ascendents italians que es va fer famós pels seus articles a les revistes The New Yorker, Esquire i Time després d’haver treballat més de deu anys a la secció d’esports del prestigiós diari The New York Times, on va entrar com a “noi de les fotocòpies”. Talese va escriure tant sobre persones comunes i anònimes com sobre esportistes, cantants, actors i altres personalitats de fama mundial, com ara Peter O’Toole, Joe DiMaggio, Muhammad Ali o Frank Sinatra, però sempre intentant-ne buscar el costat inexplorat i desconegut. Precisament el seu reportatge Frank Sinatra has a cold (“En Frank Sinatra està refredat”) està considerat no només com el millor article de la història de la revista Esquire (aquí en podeu veure la portada), sinó també com el millor retrat que mai s’ha escrit sobre el mític cantant i actor.

El llibre Retratos y encuentros, publicat l’any 2010, recull catorze dels articles més destacats d’aquest autèntic mestre del nou periodisme. Hi trobarem (evidentment) el text sobre Frank Sinatra, uns quants sobre esportistes (sobretot boxadors) i actors, i també alguns sobre la seva infantesa i els seus inicis en el món del periodisme. En tots ells serem testimonis de la seva aguda capacitat d’observació de la realitat i de la seva magnífica prosa. Sens dubte, una excel·lent manera d’entrar en el món d’un escriptor amb tant talent que molt sovint se l’ha considerat més un artista que un periodista.