L’origen del mal

Si alguna cosa tinc clara després de tants anys de llegir llibres, és que una de les coses que més em molesten és el que es coneix popularment com “palla”, en el sentit de pàgines que no aporten res a la història i que serveixen únicament de farciment. És per això que sempre m’han agradat molt les històries curtes o bé els llibres que, encara que siguin llargs, van al gra, sense floritures ni afegiments innecessaris.

I pocs exemples millors trobarem del que acabo de dir com Address Unknown (publicat en català com a Adreça desconeguda). Un llibre amb una història curiosa, perquè malgrat el seu gran èxit a Estats Units (país d’origen de la seva autora) des del moment de la seva publicació l’any 1938, a Europa (exceptuant Anglaterra) va romandre desconegut fins a meitats de la dècada dels 90, degut a la prohibició imposada en el seu moment pel règim nazi (a Alemanya no es va publicar fins a l’any 2001) i que va provocar la desaparició, per exemple, de la traducció holandesa. Una altra curiositat de l’obra és que els editors de l’època van considerar que la història era “massa forta per aparèixer amb el nom d’una dona”, i per tant van decidir publicar-la amb el nom de Kressmann Taylor (eliminant-ne el nom real, Kathrine). L’autora hi va donar el seu vistiplau, i de fet va continuar escrivint amb aquest pseudònim al llarg de tota la seva vida.

El llibre (per dir-ho d’alguna manera, ja que té poc més de seixanta pàgines) està escrit en forma d’una sèrie de cartes que es van enviant dos amics i socis conjunts d’una galeria d’art a San Francisco, un dels quals (en Martin Schulse) ha tornat a la seva Alemanya natal i informa a l’altre (en Max Eisenstein, un jueu americà) dels canvis que s’observen en el país, de la popularitat cada vegada més gran d’un tal Adolf Hitler, i del seu progressiu convenciment que es tracta del salvador de la nació alemanya. En Max, que ha tingut notícies que els jueus a Alemanya estan començant a ser perseguits i a veure com es saquegen els seus comerços, no es pot creure les paraules d’en Martin i intenta fer-lo entrar en raó, però la conversió al nazisme del seu antic amic és irreversible.

L’autora es va inspirar en fets reals per escriure la història, ja que ella mateixa tenia amics alemanys que van tornar al seu país i en poc temps van convertir-se en nazis convençuts. A partir d’aquí va començar a investigar sobre Hitler, a llegir els seus discursos i els escrits dels seus consellers. Aquesta obra (que ha estat adaptada al teatre i al cinema) va exposar els perills del nazisme a un públic americà que ignorava totalment el que s’estava coent a Europa en aquell període d’entreguerres. Una petita joia intemporal que no ha perdut la seva força i impacte originals malgrat haver passat 75 anys, de lectura ràpida i addictiva, i amb un final que es veu a venir a mesura que avances en la lectura, però que no deixa de provocar calfreds quan arribes a l’última pàgina.