No sóc precisament un expert en història i per tant no ho puc afirmar amb total seguretat, però dubto molt que hi hagi hagut alguna batalla tan heroica com la que va enfrontar a l’exèrcit persa (format per un milió d’homes segons algunes versions) contra una aliança de polis (o ciutats-estat) gregues liderades per Esparta (uns 7.000 integrants, dels quals al final en van quedar només 300) l’any 480 abans de Crist. Durant tres dies, els grecs van bloquejar l’únic camí que els perses podien utilitzar per entrar a Grècia, el pas de les Termòpiles. Però un pastor local va trair al seu poble i va ensenyar a l’enemic un petit camí pel qual es podia accedir a la rereguarda de l’exèrcit grec, que finalment va quedar encerclat pels invasors i va ser aniquilat.
Inspirat per la valentia dels soldats grecs, i també per la pel·lícula Els 300 espartans que va veure quan era un nen, l’any 1998 el conegut autor de novel·les gràfiques Frank Miller (responsable entre altres de la famosa Sin City) va escriure i dibuixar 300, una de les seves obres més reconegudes a nivell internacional i guanyadora de nombrosos premis, malgrat que va rebre crítiques per la seva poca precisió històrica, i fins i tot acusacions de xenofòbia. La novel·la està il·lustrada en format de pàgina doble, centra el protagonisme en el rei Leònides I d’Esparta i està narrada per un dels soldats de l’exèrcit espartà. A més de detallar la batalla en sí, també ens explica la manera de viure dels espartans, la seva filosofia de vida, la seva valentia i el seu patriotisme, elements sense els quals seria impossible d’entendre l’aferrissada defensa del seu territori en front de l’invasor, malgrat que aquest era immensament superior.
L’any 2006 es va estrenar la versió cinematogràfica de la història dibuixada per Frank Miller, que va acceptar ser-ne productor executiu i assessor. La pel·lícula és una adaptació molt fidel de la novel·la gràfica (amb algunes petites diferències, com ara un major protagonisme de la reina d’Esparta), fins al punt que el director Zack Snyder en fotocopiava vinyetes a partir de les quals creava els plans anteriors i posteriors per al seu film. Els resultats d’aquest procediment salten a la vista.
Per tal d’aconseguir aquestes imatges tan semblants al còmic original, els creadors del film es van basar àmpliament en la tècnica del croma i en la sobreimposició d’imatges. El resultat és visualment espectacular, però pel que fa a la fiabilitat històrica la pel·lícula no es va escapar de les mateixes acusacions que va rebre el còmic, i fins i tot va causar una irada reacció a Iran per considerar-la racista i un atac a la seva identitat històrica. En qualsevol cas, tant la versió en paper com la cinematogràfica de 300 són un entreteniment majúscul i totalment recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada