La penúltima meravella de Pixar

Si mirem enrere, no sembla que ja faci vint anys que es va estrenar Toy Story, el primer llargmetratge creat íntegrament per ordinador i que va donar a conèixer a tothom el nom de Pixar. Al llarg d’aquestes dues dècades, la companyia nord-americana no només ha aconseguit revolucionar un cinema d’animació que estava mig mort (donant la mateixa importància -o més- al guió que a la tecnologia), sinó també fer oblidar el clixé que afirma que aquest gènere està dirigit a un públic infantil, gràcies a unes pel·lícules que poden ser vistes tant per petits com per grans. I encara diria més: sovint els adults les entenen (i gaudeixen) més que els nens.

Un exemple perfecte d’això últim és Del revés (traducció no massa encertada de l’original anglès Inside Out), pel·lícula estrenada fa encara no un mes i que ha rebut els elogis unànimes de la crítica mundial. La Riley és una nena d’onze anys que veu com la seva vida fa un tomb inesperat quan la seva família es muda a una nova ciutat, amb tots els canvis que això suposa: deixar la casa, l’escola, els amics, el seu estimat hoquei sobre gel, etc. Tots aquests fets agafen una nova dimensió quan la perspectiva se situa dins del cap de la petita protagonista. Allà hi conviuen cinc emocions bàsiques (l’alegria, la tristesa, la por, el fàstic i la ira) que es discuteixen entre sí, observen què passa en el món extern i reaccionen en conseqüència, influint en el comportament de la nena. D’aquesta manera, per exemple, la por agafa el control el primer dia de classe a la nova escola, la ira es deixa notar quan els seus pares l’atabalen massa, i tot sovint la tristesa s’imposa sobre les altres emocions per l’enyorança de tot el que ha deixat enrere. L’alegria intentarà sempre portar la veu cantant per intentar que la Riley sigui feliç amb la seva nova vida... però no serà fàcil.

La desbordant imaginació dels creadors de Pixar els hi ha permès mostrar als espectadors de tot el món l’interior d’una ment infantil d’una manera que no pot ser més senzilla, però que alhora permet també captar l’enorme complexitat que amaga. Els sentiments humans, els mecanismes del cervell, la manera de guardar els records, la influència que tenen en el creixement de la nena, les experiències vitals i les emocions que els poden modificar, entre moltes altres coses, se’ns presenten d’una forma visualment enlluernadora, colorista, fascinant i també totalment entenedora.

És impossible descriure en tan poques línies el torrent de sensacions i d’emocions que desprèn la nova meravella animada d’aquesta autèntica fàbrica de somnis que respon al nom de Pixar. Després de creacions tan memorables com la trilogia de Toy Story, Cars, Ratatouille, WALL·E, Up (quins deu primers minuts, per favor!), i un llarg etcètera, semblava que la inspiració i la creativitat començaven a fugir en les seves dues o tres últimes pel·lícules. Per sort, ha arribat Del revés i ha aconseguit tornar a sorprendre a tothom amb una proposta tremendament original, divertida, tendra i emocionant. La millor de la seva història? Pot ser. Però el millor de tot és que no serà l’última.