De viatge amb un idiota

Fins a última hora he estat dubtant sobre si aquest article havia d’anar publicat en aquest bloc o bé al germà. Els meus dubtes deriven del fet que els seus creadors són ni més ni menys que Ricky Gervais i Stephen Merchant, responsables entre altres de sèries tan destacades com The Office, Extras o Life’s Too Short. Però, malgrat que té temporades i episodis, de fet no es pot dir que An Idiot Abroad sigui una sèrie de televisió, sinó un documental sobre viatges.

L’idiota del títol és en Karl Pilkington, productor del programa de ràdio The Ricky Gervais Show (que més endavant també tindria format de podcast i de sèrie de televisió), que es dedica a viatjar per diferents països i a oferir els seus peculiars punts de vista sobre els llocs que visita i les persones que es va trobant. La gràcia del tema és que en Karl és molt poc amant de viatjar i de sortir de la seva zona de confort, per la qual cosa es passa tot el programa queixant-se contínuament. I, tot s’ha de dir, a vegades té motius per fer-ho. En Ricky i l’Stephen controlen el viatge des de Londres, i el truquen sovint per canviar-li els plans o fer-li fer alguna cosa que no estava prevista inicialment. De fet, la major part de l’episodi consisteix en veure les coses que li passen a en Karl abans d’arribar al que havia de ser el seu destí.

Mentre que l’objectiu de l’Stephen és que en Karl vegi món i no sigui tan tancat de mires, la idea d’en Ricky és fer-li passar una mala estona per divertir-se ell (i, de pas, els espectadors). El farà estar a hotels miserables, menjar coses no massa recomanables (o directament fastigoses) i conèixer a persones “diferents”, per dir-ho suaument. Els espectadors no podrem evitar sentir una barreja de diversió (per les situacions en què es troba i les seves reaccions) i de llàstima, perquè hi ha vegades que realment ho passa malament. Els productors del programa asseguren que en Karl no sap res de les sorpreses que li esperen durant els viatges, i malgrat que es queixa acaba acceptant-ho tot amb força resignació i filosofia.

El programa es divideix en tres temporades. A la primera, en Karl visitarà les noves set meravelles del món (excepte el Colosseu de Roma, que ha estat substituït per les piràmides d’Egipte -precisament l’única meravella del món antic que encara es pot visitar-). A la segona, el tàndem Gervais-Merchant permetrà que en Karl faci realitat la famosa llista de “coses per fer abans de morir”, però amb una petita peculiaritat: no és la seva llista, sinó la d’altra gent (no cal dir que no es mostrarà massa entusiasmat). I a la tercera temporada, de només tres episodis, en Karl recrearà la ruta d’en Marco Polo (de Venècia a la Xina) però aquesta vegada ho farà acompanyat d’en Warwick Davis, l’actor nan que va protagonitzar Life’s Too Short. Evidentment, la relació entre dos personatges tan singulars serà el principal motor de la diversió i de les peripècies.

El cas és que el programa aconsegueix sobradament no només divertir sinó també diferenciar-se clarament de la resta de produccions similars, ja que ens mostrarà aspectes geogràfics, demogràfics i culturals que no veurem mai en els documentals de viatges que estem acostumats a presenciar. Molt sovint se’ns ensenya la part “lletja” del viatge, com per exemple la desolació de l’entorn del Taj Mahal, l’enorme quantitat de brutícia que envolta les piràmides d’Egipte o els inconvenients de passar una nit en una illa deserta. Les punyents afirmacions i opinions d’en Karl, un personatge sens dubte singular però ni molt menys idiota com suggereix el títol del programa, amanides amb un sentit de l’humor molt britànic, també ens ajudaran a fer-nos una idea molt acurada dels llocs que visita. I podeu estar segurs que la seva visió sovint estarà força allunyada dels paisatges idíl·lics que podem veure als catàlegs de les agències de viatges.