La història se’ns explica des del punt de vista d’un advocat de Nova York que un bon dia contracta un escrivent (el Bartleby del títol) que al principi es mostra molt treballador, tot i que també té un caràcter molt reservat. Un dia, quan l’amo li encarrega una tasca, en Bartleby contesta amb unes paraules que ja han passat a formar part de la mitologia literària universal: “Preferiria no fer-ho”. A partir d’aquí, es nega a fer cap més encàrrec nou i continua amb les seves tasques habituals, malgrat els intents desesperats (i infructuosos) del seu amo per fer-lo canviar d’actitud: a cada pregunta, relacionada amb la feina o amb la seva situació personal, l’empleat sempre contesta amb la mateixa frase. Un comportament estrany, però de fet també podríem dir el mateix del seu amo: en comptes de despatxar un treballador que no obeeix cap de les seves ordres, el manté obstinadament a la feina, atret i encuriosit per aquella actitud rebel.
La peculiar conducta de l’escrivent davant de la feina i de la vida ha estat objecte, al llarg de la història, de no pocs estudis, assajos i interpretacions. Hi ha qui hi veu una crítica al sistema, perquè les feines que se li encarreguen són mecàniques, repetitives i molt poc gratificants, o bé un exemple de la lluita de classes en la forma d’un treballador alienat en el si d’una societat capitalista. Alguns analistes prefereixen opinar que aquest comportament és fruit d’algun tipus de malaltia mental, o també de depressió clínica (manca de motivació, passivitat, etc.). Fins i tot hi ha qui hi ha volgut veure un alter ego del seu autor, que mentre escrivia Moby Dick també va patir etapes de frustració amb la seva situació com a escriptor i, a més, també se sentia trist perquè la seva obra mestra no s’estava venent tan bé com ell havia esperat.
L’obra no va ser entesa fins passats molts anys després de la seva publicació, i actualment està considerada no només una de les millors del seu autor sinó també un dels màxims exponents de la història curta de ficció i de la literatura de l’absurd. Gràcies a la seva poca extensió, es tracta d’una lectura ideal per intercalar-la entremig de dues de més llargues (com he fet jo), o simplement pel pur plaer de llegir-la i deixar-se emportar pel curiós comportament i actitud vital del jove Bartleby, mentre intentem buscar-hi una explicació. Els múltiples nivells de lectura del llibre faran que cada lector l’interpreti de la seva manera i hi trobi aspectes i matisos que potser un altre no veurà. Molt recomanable.
Herman Melville
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada