Les històries d’Enric González

Per aquells que no el coneixen, direm que l’Enric González és un periodista català nascut a Barcelona l’any 1959. Ha treballat la major part de la seva carrera periodística al diari El País, on actualment exerceix de corresponsal a Jerusalem i anteriorment a Washington, París, Londres, Nova York i Roma.

I precisament aprofitant la seva estada a aquestes tres últimes ciutats, González va escriure tres llibres deliciosos que tenen la particularitat de tenir el mateix títol, canviant només el nom de la ciutat en qüestió. A priori podria semblar que es tracta només d’un recull de vivències pròpies de l’autor. I de fet ho és, però ens quedaríem molt curts si diguéssim que només és això.

Perquè González, al llarg de les pàgines dels seus llibres, barreja recomanacions pròpies de les guies de viatges (com ara quina és la millor pizzeria de Roma, on se serveixen les millors hamburgueses de Manhattan o quina és la millor botiga de vins de Londres) amb anècdotes personals o alienes, cròniques culturals, històriques i polítiques, personatges famosos que van transitar els mateixos carrers, etc. I tot plegat amanit amb una bona dosi d’ironia i un fi sentit de l’humor que fa que els seus escrits siguin molt fàcils i agradables de llegir, a més d’entretinguts.

El quart llibre que Enric González té publicat també comença per “Historias de” (ell mateix reconeix que és el pitjor titulador del món), però en aquest cas parla del calcio, és a dir, del futbol italià. Mentre era corresponsal a Roma entre 2003 i 2007, va escriure cada dilluns una columna a El País (amb el mateix nom del llibre) on parlava de la jornada del cap de setmana anterior. Més endavant, va escollir personalment les cròniques que més li agradaven i així va néixer aquesta obra.

El millor d’aquest llibre, en la meva opinió, és que no només és un genial retrat del futbol italià, sinó que un cop l’has acabat també et pots fer una idea bastant aproximada de com és Itàlia. El calcio té tanta importància al país que al seu voltant s’han desenvolupat moltes de les seves característiques polítiques, econòmiques i socials. Per tant, m’atreviria a dir que és un llibre que evidentment agradarà molt als aficionats al futbol, però no necessàriament només a ells.

En definitiva, quatre llibres per gaudir àmpliament del talent, l’extraordinària capacitat d’anàlisi, la facilitat divulgativa i la fina ironia d’una de les millors plomes del periodisme d’aquest país.