Futbol, política i societat

Que el futbol és l’esport més popular del planeta és una cosa tan evident que no val la pena ni discutir-la (com diu el gran Eduardo Galeano, “el fútbol es la única religión que no tiene ateos”). El que potser ja no és tan conegut és la intensa relació de la política amb el futbol, i la influència que ha tingut (i encara té) aquest esport en segons quins països i cultures del món. A principis dels anys 90, amb només 22 anys, el periodista britànic Simon Kuper (ex treballador de The Observer i The Guardian, i actual columnista esportiu del Financial Times) es va passar nou mesos voltant per vint-i-dos països intentant buscar les relacions entre tots aquests aspectes, i el resultat va ser-ne un excel·lent llibre titulat Football Against the Enemy (publicada en territori ibèric com a Fútbol contra el enemigo).

A mig camí entre l’assaig, l’estudi sociològic/antropològic i el llibre de viatges, Kuper fa un fascinant recorregut pel planeta intentant trobar anècdotes, fets, curiositats i aspectes que interrelacionin l’esport rei amb el món de la política i la societat. Com ell mateix diu, “quan un joc interessa a milions de persones, deixa de ser-ho”. I és cert. El futbol ha provocat guerres i revolucions (però també les ha aturades durant un cert temps), ha fascinat a màfies i dictadors (que al seu torn l’han fet servir pels seus interessos), ha permès a polítics guanyar eleccions o mantenir-se en el càrrec, ha ajudat a projectar una determinada imatge d’un país, etc.

El material de cada història que ens explica Simon Kuper en els vint capítols del seu treball podria servir per fer-ne un llibre apart: entre altres, veurem la rivalitat de la selecció alemanya amb les d’Holanda i França (relacionada amb la II Guerra Mundial), la història del rus Nikolai Starostin (el futbol va fer que l’enviessin a un gulag, però el futbol també li va salvar la vida un cop allà), la utilització que fan del futbol els dictadors africans, la situació en l’Alemanya de la postguerra (el mur de Berlín va fer que alguns aficionats estiguessin 30 anys sense poder veure el seu equip), la guerra dels Balcans i la importància que hi va tenir el Dinamo de Zagreb, la tremenda rivalitat (no només religiosa) entre els dos equips de Glasgow, el paper de la dictadura argentina en el Mundial 78... i fins i tot el fet diferencial català i el paper que hi juga el Barça.

El prestigiós diari anglès The Times va dir que Football Against the Enemy és un llibre que s’ha de llegir tant si t’agrada el futbol com si no. Cal suposar que aquesta afirmació es deu al fet que en el llibre no només es parla de futbol, sinó també d’història, de política, de costums populars, de la manera de viure de molts països diferents, etc., i a més amb una escriptura amena i un sentit de l’humor irònic i típicament britànic. Realment no sé si el pots arribar a gaudir igualment si no t’agrada aquest esport; a mi que sí que m’agrada, m’ha semblat senzillament una obra excepcional, un treball periodístic de primer ordre i un autèntic plaer des de la primera pàgina fins a l’última.