A ritme de motoserra

Com a bon aficionat a la música, al llarg dels anys he tingut l’oportunitat d’escoltar moltes propostes diferents, algunes realment sorprenents com Metallica tocant conjuntament amb una orquestra simfònica, els alemanys In Extremo i la seva combinació de heavy metal i instruments medievals o en Pascal Comelade fent concerts sencers tocant instruments de joguina. Però mai de la vida m’hagués pogut imaginar que alguna vegada escoltaria un solo de serra elèctrica enmig d’una cançó.

Els responsables d’aquesta majúscula curiositat són els nord-americans Jackyl, un grup format a principis dels anys 90 a Georgia. Malgrat que el seu disc de debut homònim contenia bons temes i va vendre més d’un milió de còpies al seu país, la veritat és que musicalment no deixen de ser un grup de hard rock com tants altres, amb un so clarament marcat per bandes com AC/DC (dels quals es declaren grans fans), i també amb influències del blues rock o el southern rock (Lynyrd Skynyrd i similars). Això sí, la banda pot presumir de tenir dos rècords Guinness molt destacables: el de major nombre de concerts en un dia (21) i el de major nombre de concerts en cinquanta dies (100).

Però tornant al principi, si per alguna cosa passaran a la història els Jackyl és per haver inclòs el primer solo de motoserra de la història al tema The Lumberjack, inclòs en el seu primer àlbum. Quan li van preguntar al seu cantant Jesse James Dupree per què tocava una motoserra als concerts, la seva resposta va ser que “la motoserra és l’instrument més agressiu, abrasiu, destructor, pudent i definitiu del rock and roll. És tot el que hauria de ser el rock”. El peculiar instrument ha aparegut posteriorment en altres temes del grup, però lògicament l’impacte ja no va ser el mateix que la primera vegada. I és que, les coses com siguin, no només no queda malament sinó que s’integra la mar de bé en l’estil descarat, festiu i gamberro de la banda.