Uriah Heep i una dama de negre

Uriah Heep, a més de ser un personatge de la famosa novel·la David Copperfield de Charles Dickens, és un grup anglès de hard rock que va viure la seva esplendor als anys 70, moment en el que va arribar a ser un referent d’aquest estil, tot i que sempre per sota de la santíssima trinitat formada per Black Sabbath, Deep Purple i Led Zeppelin. No els tinc tan escoltats com aquests tres, però sí que fa un temps que vaig descobrir un tema (més folk que rock) que he recuperat ara fa poc i que m’agrada gairebé fins al punt de l’obsessió.

A grans trets, explica la història d’un home que vaga per la foscor enmig d’un camp després d’una batalla i es troba amb una mena de deessa, totalment vestida de negre, a la qual demana que l’ajudi a venjar-se del seu enemic. En comptes de concedir-li el seu desig, la dama el convenç amb bones paraules de no venjar-se, i a més el consola del dolor que pateix.

Definitivament, estic canviant pel que fa als meus hàbits musicals. No havia sentit mai una predilecció especial per les versions, i cada vegada en trobo més que m’agraden (ja en vaig parlar). Tampoc havia estat mai massa aficionat a escoltar una mateixa cançó moltes vegades seguides, i en canvi ara porto dies i dies escoltant contínuament aquesta peça en el trajecte de casa a la feina i viceversa (una mitja hora al dia). Espero que us agradi: