Pel que sembla, i segons una antiga predicció dels maies, demà està previst que s’acabi el món. De fet, també s’havia d’acabar l’any 2000, i abans d’aquest any també ho vaig sentir a dir unes quantes vegades... però de moment encara estem per aquí.
Musicalment, la fi del món ha estat un tema que ha inspirat cançons d’estils ben variats, des dels Carpenters fins als U2. Ara fa exactament 25 anys, els nord-americans R.E.M. també ens en van parlar en un dels seus temes més coneguts, inclòs a l’àlbum Document (per mi un dels seus millors treballs).
La cançó es va fer famosa per la gran rapidesa de vocalització de la lletra, gairebé impossible de seguir si no és llegint-la, que sembla una mena de monòleg interior que agrupa moltes idees en poc temps. Això sí, per parlar de l’apocalipsi ho fa d’una manera molt animada i enganxosa, i a més no sembla que els hi importi massa (“And I feel fine”). Tant per tant, si tot això s’acaba que ens atrapi cantant, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada