Retorn a la Terra Mitjana

Aproximadament una dècada després de la monumental trilogia d’El senyor dels anells, i després de no poques dificultats per a la seva estrena (batalles judicials, retards per la crisi, conflictes laborals, etc.), Peter Jackson inicia un nou triple desafiament amb El Hobbit, una història que va tenir lloc seixanta anys abans i que ens explica les aventures d’en Bilbo (l’oncle d’en Frodo, protagonista de la trilogia inicial) intentant ajudar a tretze nans a recuperar el regne d’Erebor i les seves riqueses, que els hi van ser arrabassades pel malvat drac Snaug.

El Hobbit parteix amb alguns problemes de bon començament. El fet que la pel·lícula sigui posterior en el temps a la trilogia d’El senyor dels anells no li fa cap bé, perquè ja estem acostumats a la màgia, l’èpica, les imatges espectaculars, els (nombrosíssims) plans aeris, la bellesa èlfica de la Cate Blanchett, etc. Vaja, que en cap moment ens sorprèn. En segon lloc, la missió d’uns i altres no es pot ni comparar: recuperar les terres perdudes d’uns nans no té ni molt menys la mateixa càrrega emocional i èpica que derrotar als exèrcits de Mordor i destruir l’Anell Únic per així eliminar al seu malèfic creador, el Senyor Obscur Sauron. I després, una sèrie d’aspectes que potser al llibre estan més ben explicats (no l’he llegit), però que a la pel·lícula grinyolen: per exemple, què porta en Bilbo a canviar d’opinió de cop i volta? (s’aixeca al matí i se’n va d’aventura amb els nans, quan la nit anterior estava convençudíssim que no). Una altra: si en Gandalf té la capacitat de fer venir aquelles enormes àguiles per ajudar-los, per què no anar directament al cau del drac, sense passar per totes aquestes penúries?

Per altra banda, calia fer una trilogia? Peter Jackson és tan fanàtic del món de Tolkien que tinc la sensació que a vegades el tema se li’n va de les mans. El senyor dels anells, amb les seves 1500 pàgines, sens dubte proporcionava prou material. Però El Hobbit, que amb prou feines arriba a les 300... no, ho sento. Això s’acaba pagant amb moltes estones allargades innecessàriament (com la primera hora o l’estada a la terra dels Elfs, per exemple), i amb la sensació freqüent que falta argument per omplir tant metratge.

Malgrat tot això, també té punts a favor: amb les seves gairebé tres hores de durada, no es pot dir que es faci pesada (malgrat algunes escenes massa allargades, com hem dit). L’espectacularitat de les imatges, tot i que no sorprèn, sempre ajuda a passar més bé l’estona, i algunes escenes (com la batalla d’endevinalles entre en Bilbo i en Gollum -quin gran personatge!-, la lluita entre els gegants de pedra, l’escapada dels nans del regne dels Trasgos o la impressionant arribada de les àguiles salvadores) són realment brillants. Caldrà veure què ens porta el senyor Jackson en les altres dues pel·lícules.