El petit gran “Torpede”

La frase més escoltada després del partit del Barça de diumenge passat era que Messi havia aconseguit batre el rècord golejador de Gerd Müller (85 gols en un any natural el 1972). En una època dominada per les exagerades xifres que aconsegueixen any rere any dos monstres del futbol com són Messi i Cristiano Ronaldo, és possible que els més joves no sàpiguen ni tan sols qui era aquest tal Müller.

Gerhard “Gerd” Müller no tenia el físic més adequat per arribar a ser un gran futbolista. No estava dotat d’una tècnica depurada, no era especialment ràpid ni massa alt, sinó que més aviat tirava a rabassut. Ens explica la història que el seu primer entrenador al Bayern de Munic, el croat Zlatko Čajkovski, va arribar a dir d’ell coses com “Què he de fer jo amb un aixecador de peses en aquest equip?”. Però Müller va tenir la seva oportunitat gràcies a les lesions dels jugadors titulars i no la va desaprofitar: va fer dos gols en el seu primer partit davant del Friburg, i trenta-tres al llarg de la temporada 64-65, una ajuda decisiva per tal que l’equip bavarès aconseguís l’ascens a la Bundesliga (aleshores jugava a segona divisió). Gràcies a ell i a jugadors com el porter Sepp Maier, el llegendari Franz Beckenbauer (actual president d’honor del club) o Uli Hoeness (actual president) va començar la llegenda del gran Bayern de Munic dels 70, amb les seves tres Copes d’Europa consecutives (1974-76), a més de quatre Lligues i quatre Copes d’Alemanya.

Final del Mundial 74, Alemanya-Holanda.
Müller marca el 2-1 que acabarà donant el títol als germànics.

L’extraordinari davanter alemany va aconseguir aprofitar al màxim les seves limitacions físiques: la poca longitud de les seves cames li donava un centre de gravetat molt baix, la qual cosa li permetia girar-se ràpidament en poc espai i deixar clavats als defenses gràcies a una gran acceleració en els primers metres; igualment, l’enorme potència de les extremitats inferiors li feia tenir una notable capacitat de salt, cosa que li facilitava el remat de cap. L’àrea era el seu hàbitat natural, i poques vegades es movia d’allà. No era capaç d’anar-se’n per velocitat de ningú, però a la zona de càstig no tenia rival: gràcies a la seva impecable col·locació, qualsevol pilota que passés per allà tenia moltes probabilitats d’acabar a la xarxa del contrari, i la seva rapidesa i facilitat de rematada era espectacular, amb qualsevol de les dues cames o bé amb el cap. També es va fer famós per la seva habilitat per marcar en situacions on era molt poc probable que la pilota acabés entrant.

Mundial 74, Alemanya-Austràlia (fase de grups).
Müller demostra el seu poderós joc aeri marcant el tercer gol.

Els sobrenoms de Torpede i de Bombarder de la nació no eren gratuïts. Gerd Müller tenia un talent innat per foradar la porteria rival, una cosa que ni s’aprèn ni s’ensenya. No es va preocupar mai per si els seus gols eren o no atractius per a l’espectador (diuen les males llengües que no va marcar mai un gol maco, cosa que no és veritat); ell no jugava de cara a la galeria, la seva obsessió era marcar, marcar i tornar a marcar. Va ser una bèstia de l’àrea, una autèntica màquina de golejar, segurament el jugador més efectiu que ha vist mai el món del futbol: es va retirar amb una mitjana de gairebé un gol per partit... després d’haver-ne jugat més de sis-cents. A dia d’avui, continua sent el màxim golejador de la història de la Bundesliga i també de la selecció alemanya. Ara que el Déu indiscutible del futbol mundial ha batut un rècord que semblava impossible de superar, em sembla just recordar la figura d’un davanter únic a la història.