Ja fa uns quants anys, mentre estudiava l’ara extint BUP i gràcies a un company de classe que me’n passava cintes de casset (l’MP3 era, aleshores, un somni tecnològic lluny de la imaginació més avançada), vaig entrar en contacte amb el que es va anomenar “rock radical basc”. Grups com La Polla Records o Kortatu van formar part de la meva banda sonora d’aquella època, i fins i tot em vaig arribar a aprendre alguna cançó en euskera, que curiosament encara recordo.
De la mateixa manera que el francès o l’italià queden especialment bé per a un tipus determinat de música, el basc quedava que ni pintat per a les lletres combatives d’aquells grups, en la seva majoria antisistemes, antiimperialistes, antiexèrcit i antitot. L’abundància de paraules amb sons com la “k” o la “r” reforçaven encara més els contundents missatges que volien transmetre els seus creadors.
Però en aquella mateixa època, o fins i tot una mica abans, a les províncies del nord de la península també s’hi feia un altre tipus de música que jo no he descobert fins fa ben poques setmanes i que poc (o res) té a veure amb aquells grups dels que parlava abans. I, malgrat cantar en el mateix idioma que a vegades pot resultar aspre i fins i tot agressiu, Itoiz ens va deixar com a llegat cançons tan nostàlgiques i evocadores com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada