La Bíblia del futbol

Molt sovint el periodisme esportiu (ja sigui premsa, ràdio o televisió), presenta un nivell més aviat baix, tant que a vegades és comparable directament amb els pitjors programes de tele-escombraries (ja em direu si hi ha gaires diferències entre Punto Pelota y Sálvame). Per sort, i com passa sempre, també hi ha excepcions. Noms com Santiago Segurola, Rubén Uría, Martí Perarnau, Ramon Besa i alguns altres dignifiquen la professió i sempre val la pena escoltar les seves opinions.

Una altra estranya parella

Sovint em queixo que el cinema actual és una repetició contínua d’arguments vistos mil vegades, idees refregides, remakes, versions de llibres o còmics, etc., i em sembla que cap aficionat al setè art podrà dir que m’equivoco. Ara bé, també he de dir que cada any hi ha algunes sorpreses inesperades que fan canviar una mica aquesta corrent negativa. Un d’aquests casos és la cinta francesa Intocable, una producció que en principi semblaria destinada a les minoritàries sessions de cine club, però que s’ha convertit en la pel·lícula més vista de l’any al país veí, amb més de 18 milions d’espectadors.