diumenge, 29 d’abril de 2012

La Bíblia del futbol

Molt sovint el periodisme esportiu (ja sigui premsa, ràdio o televisió), presenta un nivell més aviat baix, tant que a vegades és comparable directament amb els pitjors programes de tele-escombraries (ja em direu si hi ha gaires diferències entre Punto Pelota y Sálvame). Per sort, i com passa sempre, també hi ha excepcions. Noms com Santiago Segurola, Rubén Uría, Martí Perarnau, Ramon Besa i alguns altres dignifiquen la professió i sempre val la pena escoltar les seves opinions.

Alfredo Relaño, malgrat ser el director del diari AS i d’haver estat l’inventor del terme “Villarato” (sobre el qual hi ha una mala interpretació per part dels barcelonistes, ja que originalment amb aquesta paraula ell es referia a la manera de manar de Villar, i no a cap tracte de favor vers el Barça), és una altra d’aquestes excepcions. Deixant de banda el color de la samarreta, Relaño té pocs rivals a l’estat espanyol com a coneixedor del futbol i de la seva història, i a pesar de ser madridista de cap a peus no té cap problema a l’hora d’afirmar que el millor equip que ha vist mai és el Barça de Guardiola, i a més ha estat un dels crítics més ferotges que ha tingut Mourinho des que va aterrar a Espanya.

Ara farà un parell d’anys, Relaño va plasmar els seus amplíssims coneixements futbolístics en un llibre imprescindible per a qualsevol amant de l’esport rei: 366 historias del fútbol mundial que deberías saber. Es tracta, com el seu títol indica, d’un recull d’anècdotes i històries (algunes prou conegudes, altres oblidades i altres desconegudes per al gran públic) relacionades amb el món del futbol i explicades cronològicament per a cada dia de l’any, però fent salts endavant i enrere en el temps. Hi trobarem victòries, derrotes, homenatges, naixements, morts, tragèdies, inauguracions, curiositats, i moltes coses més.

En definitiva, i tot i que segurament cada lector trobarà a faltar algunes històries que coneix o que havia sentit a explicar, o bé en considerarà altres com a supèrflues o innecessàries, el que és innegable és que es tracta d’una obra monumental (gairebé 800 pàgines) i d’un treball immens d’investigació i recerca documental, a més d’estar escrita per una de les millors plomes del periodisme esportiu actual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails