dissabte, 23 de novembre de 2013

“L’home del piano” fa 40 anys

Després de gairebé cinquanta anys de carrera, durant els quals ha acumulat un bon nombre d’èxits, ha guanyat sis premis Grammy i ha venut més de 150 milions de discos a tot el món, si hi ha una cançó que ha marcat per sempre la trajectòria de Billy Joel aquesta és sens dubte Piano Man. Publicada el 2 de novembre de 1973 com a primer senzill del disc homònim, no va ser un èxit immediat sinó que va haver d’esperar quatre anys, quan la fama del cantautor novaiorquès va augmentar notablement gràcies a la publicació del disc The Stranger. Actualment, Joel sol utilitzar-la per tancar la gran majoria dels seus concerts, i és habitual que el públic en coregi la tornada.

La història que ens explica la cançó és autobiogràfica i es remunta als primers anys de trajectòria del cantant, quan es dedicava a tocar el piano en un local de Los Angeles anomenat Executive Room, després d’haver gravat el seu primer disc. El tema és cantat des del punt de vista del mateix autor i ens parla dels treballadors del bar i també dels seus clients: un home gran que “fa l’amor amb el seu gintònic”, el cambrer que voldria ser una estrella de cinema, un agent immobiliari que no ha trobat el moment de casar-se, un noi que porta tota la vida a la marina, homes de negocis cada vegada més beguts... en definitiva, un públic molt variat però amb la característica comuna que ningú està satisfet amb la seva vida i tots tenen somnis incomplerts. Gràcies a en Bill Martin (el seu nom artístic en aquell local), els clients poden oblidar-se una estona dels seus problemes quotidians (“forget about life for a while”), i en la famosa tornada del tema li demanen al pianista que els hi canti una cançó, perquè tots tenen ganes d’escoltar-lo per sentir-se millor.



Una de les moltes versions que s’han fet del tema és la castellana, adaptada per Víctor Manuel i cantada impecablement per la seva esposa Ana Belén en el seu disc Con las manos llenas, de l’any 1980. El cantautor asturià, però, es va prendre moltes llibertats en la traducció i va centrar la història en el pianista i no en els clients del bar, als quals amb prou feines va dedicar una línia (“Solitarios oscuros buscando pareja”). A diferència de l’original, que en cap moment indica que l’intèrpret estigui passant per un mal moment personal, en aquest cas se’ns presenta a un home del piano derrotat (“Toca otra vez, viejo perdedor”), degut a un desengany amorós (“El más joven maestro al piano, vencido por una mujer”) que l’ha portat a l’alcoholisme (“Toma el vaso y le tiemblan las manos”, “El micrófono huele a cerveza”, “La emoción empapada en alcohol”). Malgrat aquests importants canvis, El hombre del piano continua sent sens dubte una de les peces més importants i conegudes de la carrera de la cantant madrilenya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails