La pel·lícula em sonava perquè en el seu moment se’n va parlar bastant arran del fet que era la primera que feia l’actriu Sasha Grey després d’abandonar el món del cinema X, on havia regnat durant els anys anteriors. Ens explica la història de la Chelsea, una prostituta de luxe que ofereix als seus clients (tots ells rics) el que s’anomena una “Girlfriend Experience”, en la qual no només s’hi inclou el sexe sinó també la companyia per anar a sopar, al teatre, a reunions de feina i on faci falta. La Chelsea comparteix la seva vida amb un preparador físic, que coneix i accepta (no sempre de bon grat, però) la peculiar feina de la seva xicota.
El que podria ser un argument prou interessant si s’hagués desenvolupat d’una altra manera, falla notablement a l’hora de connectar amb el públic. Es fa realment difícil sentir la més mínima empatia per una noia de la qual no sabem res, ni per què ha triat aquesta feina, ni si li agrada o no, ni si pensa deixar-ho més endavant, ni res de res. És per això que, cap al final de la pel·lícula, quan explica una experiència desagradable amb un client (un moment que, en teoria, ha de ser emotiu), la meva reacció com a espectador va ser d’indiferència quasi absoluta. En tot plegat no hi ajuda massa la interpretació de l’ex estrella porno, excessivament plana, monòtona i freda, per no dir gairebé glacial.
Les històries secundàries, com la feina del xicot de la Chelsea, els seus plans de deixar el gimnàs on treballa i un viatge que planeja fer amb els seus amics a Las Vegas (i que provoca certs moments de tensió entre ambdós) no ajuden, ni molt menys, a augmentar l’interès de la cinta. Si a tot això hi sumem un muntatge no lineal, amb una sèrie de flashbacks que confonen més que no pas ajuden a entendre la història, ens queda una pel·lícula amb molt pocs aspectes a destacar, un dels quals és la curiositat històrica de veure per primera vegada la Sasha Grey en un film on apareix quasi tota l’estona vestida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada