Sergi Pàmies, culer defectuós

Que el Barça és un club peculiar ho sap tothom que conegui una mica la seva història o que segueixi més o menys el seu dia a dia. Malgrat que amb l’arribada de Cruyff (com a entrenador) es van eradicar molts dels complexos que històricament han afectat el barcelonisme, el cert és que el club blaugrana sempre s’ha caracteritzat per tenir una especial habilitat per l’autocrítica (no sempre constructiva), l’autodestrucció i una sorprenent capacitat per alternar estats de pessimisme absolut i eufòria desmesurada en molt poc marge de temps.

Com a culer bon coneixedor de la realitat barcelonista des de fa molts anys, en el seu últim llibre en Sergi Pàmies ha decidit fer un retrat del club analitzant-ne tota una sèrie d’aspectes amb el seu habitual sentit de l’humor, lucidesa i fina ironia. Personalment crec que un títol més adequat hagués estat Reflexions d’un culer defectuós, més que no pas “Confessions”, perquè de fet de confessions n’hi ha ben poques. Segurament la més destacable és que ell, a diferència de la immensa majoria de seguidors del Barça, no és antimadridista i per això es considera un culer “defectuós”.

De reflexions, en canvi, n’hi trobarem unes quantes: el silenci del públic del Camp Nou (en contraposició amb el soroll que generen altres aficions), el tema de l’onada a la graderia, el paper de la premsa i dels programes de televisió esportius, el tema dels patrocinadors de l’equip (amb menció especial per a Qatar), i fins i tot un curiós i divertit anàlisi de la manera d’abraçar dels últims presidents que ha tingut el club. A més de les reflexions, els records personals també tenen un espai destacat en l’obra: l’arribada a Barcelona des de l’exili de la seva França natal, la trobada amb el seu tiet (que el va introduir en el món blaugrana i el va portar per primera vegada al Camp Nou), la seva devoció per Sotil i, especialment, per Cruyff (als quals dedica dos capítols sencers del llibre), etc.

Johan Cruyff i Hugo “Cholo” Sotil

Confessions d’un culer defectuós és una autèntica delícia no només per als aficionats del Barça, als quals posa davant del mirall i segur que s’hi veuran retratats en més d’una ocasió, sinó també per a qualsevol seguidor de Sergi Pàmies, ja que el seu estil inconfusible i la seva veu única s’hi veuen reflectits en totes i cadascuna de les pàgines que composen aquest breu, crític i entretingut recull d’anècdotes, vivències i reflexions sobre un club que, malgrat els esforços de la directiva actual, també segueix sent el meu.

Sergi Pàmies