divendres, 10 de setembre de 2010

“Para que Cataluña aprenda”

El biketrial, o bicitrial, és un esport que consisteix en superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, a cavall d’una bicicleta i sense posar els peus a terra. Aquest esport va néixer a Catalunya a finals dels anys 70, per la qual cosa no és d’estranyar que molts dels millors representants d’aquesta modalitat siguin catalans.

Un d’ells és Dani Comas, nascut a Gavà fa 29 anys, 7 vegades campió del món i posseïdor de 2 rècords del món i de 4 rècords Guinness, entre molts altres guardons. Doncs bé, resulta que a pesar del seu impressionant palmarès, en Dani no ha pogut participar al Mundial d’enguany perquè segons la federació espanyola de ciclisme es va “atrevir” a participar en una competició oficial defensant a la selecció catalana, i això va ser motiu suficient per prohibir-li la inscripció.

Potser els senyors (per dir alguna cosa) de la federació espanyola no saben que des del passat mes d'agost de 2009, la Biketrial Associació Catalana (BAC) està reconeguda oficialment per la Biketrial Internacional Union (BIU), amb la qual cosa els pilots catalans poden competir internacionalment representant Catalunya. O potser sí que ho saben, però no acaben de pair que algú decideixi representar a Catalunya i no a Espanya. Només així s’entenen aquestes paraules, increïbles però certes: “Prohibirte ir al Mundial de Bike Trial es un castigo para que Cataluña aprenda”.

Que fàcil que deu ser prendre aquest tipus de decisions quan l’esport és minoritari, oi “senyors”? Em pregunto si els integrants de les federacions espanyoles de futbol i bàsquet tindrien el valor d’actuar igual. Us imagineu que prohibissin a Puyol, Piqué, Xavi, Navarro, Rudy Fernández o als germans Gasol defensar la samarreta espanyola? On serien avui en dia aquestes seleccions? Guanyarien tot el que han guanyat aquests últims anys? Ja hem vist aquesta mateixa setmana què han fet els del bàsquet sense en Pau: eliminats a quarts de final del Mundial de Turquia.

Dani Comas ha manifestat que no es penedeix d’haver competit amb Catalunya, i que si pogués escollir ho tornaria a fer. Tan de bo hi haguessin més casos com aquest o com el de Miquel Masoliver, que va decidir no jugar amb la selecció espanyola d’hoquei i fer-ho amb la catalana. De moment són casos d’esports minoritaris, però qui sap si aquests exemples no seran la llavor que acabarà germinant en la realitat que Catalunya pugui, per fi, competir a nivell internacional en qualsevol esport.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails