El triomf de l’esperit humà

Si no sabéssim que la història que ens explica Tocando el vacío és real, el més probable és que quan acabés diguéssim allò tan típic de “clar, és una pel·lícula”. Però no, ni molt menys. És un relat increïble, una proesa, una història d’una valentia i un coratge tan extraordinaris que ja ha quedat per sempre més com una llegenda del muntanyisme i com un exemple de fins on pot arribar un home per lluitar per la seva supervivència.

L’any 1985, els muntanyencs anglesos Joe Simpson i Simon Yates van ser els primers que van aconseguir pujar els 6344 metres del Siula Grande, als Andes peruans, per la cara oest. Els problemes van venir durant el descens, ja que Simpson va relliscar, va caure malament i es va trencar la cama dreta. Davant de l’amenaça de mal temps i de la falta de combustible per al fogonet (que els hi impedia fondre neu per obtenir aigua per beure), havien de provar de baixar el més ràpidament possible, cosa extremadament difícil de fer amb una cama trencada...

No vull avançar res més de l’argument perquè bona part de la gràcia és anar veient els successius problemes amb què es van anar trobant els dos muntanyencs, i com se’n van anar sortint (o no). Basat en el llibre del mateix títol, escrit per Simpson i publicat tres anys després de la increïble aventura que va viure, aquest documental de l’any 2003 combina escenes de ficció i entrevistes amb els dos protagonistes reals, que ens van explicant les seves peripècies en primera persona. Cal dir que el realisme de les escenes és tan extrem que gairebé sembla com si haguessin filmat l’aventura en directe.

En definitiva, un documental d’aquells que s’han de veure sí o sí (el tenim disponible a YouTube, fins i tot en alta definició), ens agradi o no el món de la muntanya. Una hora i mitja d’emocions a flor de pell, d’angoixa, de tensió i d’admiració profunda per un home que va lluitar pel que semblava impossible fins al límit de les seves forces.