divendres, 17 d’agost de 2012

Alien + Perdidos = Prometheus

Vagi per endavant que opino que no calia fer una preqüela d’Alien, perquè aquesta autèntica obra mestra del cinema de ciència ficció és perfecta tal com està. De fet, si Prometheus no estigués dirigida per Ridley Scott (també director d’Alien) segurament no m’hagués plantejat anar-la a veure (mentida: sí que hi hagués anat), però el fet que el seu mateix creador hagi volgut donar una explicació addicional va ser motiu suficient per posar-me davant de la pantalla del cinema i buscar unes respostes que, en principi, jo creia innecessàries.

Però, ai amics! Resulta que el bo d’en Ridley s’ha fet acompanyar del senyor Damon Lindelof (sí, un dels guionistes d’aquest engany televisiu a gran escala que es diu Lost -Perdidos, per als ibèrics-), i és clar, el resultat no podia haver estat un altre que aquest. En comptes d’agafar una sola idea i explicar-la (com feia Alien de manera magistral), Prometheus ens parla dels nostres orígens, dels nostres suposats creadors (els “Enginyers”), d’una guerra que no ens expliquen per què es va produir, de referents històrics, religiosos i científics, etc., fins a convertir-se en un pastitx que deixa a l’espectador sense saber per on navega, i el que és més greu, sense veure per enlloc la relació del que està veient amb Alien. Això per no parlar de les incoherències internes, com ara que el responsable de fer els mapes es perdi (no l’han triat pel seu domini de l’espai?), o que el personatge interpretat per la Charlize Theron (insuportable, qui ho havia de dir) disposa d’una màquina mèdica d’última tecnologia però que només serveix per a usuaris masculins, o que l’arqueòloga Elizabeth Shaw és capaç d’ajupir-se, córrer i saltar just després d’una cesària, o que ella mateixa no mati al producte del seu avortament sinó que es conformi amb esterilitzar-lo, etc.

Li acaben de fer una cesària, però és igual. A córrer!

Aquesta barreja d’idees, conceptes, filosofies, simbolismes i preguntes sense resposta, igual que passava amb Lost, sembla pensada especialment per fer que els espectadors elaborin les seves teories (a vegades demencials, a vegades més intel·ligents i coherents que les del guionista) i les publiquin a Internet en un inacabable anar i venir de debats que no porten enlloc, intentant trobar un sentit i una justificació a coses que segurament no en tenen cap, i que a la vegada obriran nous enigmes. “Si ja em va funcionar una vegada, per què no seguir per aquest camí?”, es deu haver dit el senyor Lindelof. “Ja s’encarregaran els espectadors de trobar solucions a les preguntes que els hi plantejo, i jo ni confirmaré ni desmentiré. Així mantindré el misteri intacte”. Ah, i ara ve la cirereta del pastís! Pel que sembla, resulta que Prometheus només és la primera part de la preqüela. N’hi haurà com a mínim una altra, i vés a saber si una trilogia. Clar, així tenen l’excusa per no haver-ho explicat tot al primer lliurament. Vindran més misteris, més preguntes, més caos, més incomprensió general, més debats... i més calaix per als senyors Scott i Lindelof.


Aquest podria ser el nostre creador. O no. Damon?

Malgrat tot això, si passem per alt tots els errors de guió, de coherència interna i de desenvolupament de personatges (inexistent), si ens deixem portar per l’espectacular desplegament visual i d’efectes especials, i si la mirem com una pel·lícula de ciència ficció independent, Prometheus podria arribar a ser considerada acceptable. Però és que no és una pel·lícula independent, és una preqüela d’Alien. I dirigida per en Ridley Scott. Ho sento, però això no és el que m’havien venut.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails