dissabte, 4 d’agost de 2012

Me’n vaig a l’NBA

Com a bon aficionat al bàsquet, recordo perfectament l’impacte que suposava fa uns anys el fet que un europeu se n’anés a jugar a l’NBA. L’escola balcànica, especialment, era una autèntica màquina de fabricar jugadors. Quan semblava que ja no podia sortir ningú millor que Dražen Petrović, apareixien Toni Kukoč i tota la resta de iugoslaus increïblement talentosos. Mentrestant, uns quilòmetres més cap a l’est, Arvydas Sabonis era l’amo i senyor dels taulers europeus, sota l’atenta mirada de Vlade Divac. Que a aquests jugadors se’ls quedés petita Europa era una conseqüència gairebé lògica, ho havien guanyat tot i per tant els americans es fixaven en ells, que emprenien l’aventura com una mena de premi a una trajectòria exemplar que al vell continent ja no donava per a més.

Amb els anys, però, els criteris es van anar relaxant. Potser per falta de qualitat a la lliga americana, potser per un acostament de nivell entre ambdós continents, progressivament vam anar veient com per anar a l’NBA ja no calia ser decisiu a Europa, sinó que n’hi havia prou sent un jugador important al teu equip. Pau Gasol i Joan Carles Navarro, per exemple, serien dos exemples propers d’aquesta nova situació.

Però és que la cosa sembla que no tingui aturador, i ja fa un cert temps que no només no cal ser decisiu a Europa, sinó que tampoc cal ser-ho al teu equip. Aquest estiu he llegit que Pablo Prigioni i Víctor Claver se’n van a fer les amèriques, i una mica més i caic de la cadira quan vaig veure que Víctor Sada podria deixar el Barça per anar a l’NBA. Un jugador suplent al seu equip, que no destaca massa en cap faceta del joc, i el reclamen de l’altre costat de l’Atlàntic. Tan malament està el bàsquet USA?

Per això, i com que la cosa fa baixada, espero que l’any que ve algun equip de l’NBA (si pot ser els Lakers, millor) pensi en mi com a reforç per intentar aconseguir l’anell de campió. El criteri, en aquest cas, seria un ex jugador que no era decisiu ni a l’equip del seu col·legi, i que porta anys sense agafar una pilota de bàsquet. Veient la davallada, em veig capaç d’assumir el repte. Tremola, Kobe!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails