diumenge, 24 de març de 2013

Catorze mil quilòmetres per Sibèria

Les històries de proeses sobrehumanes, de persones que han aconseguit coses que a priori semblaven impossibles, solen ser summament atractives i interessants però ens resultarien totalment desconegudes si no fos perquè de tant en tant ens arriben en forma de pel·lícules, de documentals (com aquest, del que vam parlar fa unes setmanes) o de llibres, com l’últim que he tingut l’oportunitat de llegir.

Tan lluny com els peus em portin ens explica la història de Cornelius Rost, un oficial alemany que durant la II Guerra Mundial va ser capturat pels russos i condemnat a vint-i-cinc anys de treballs forçats a Sibèria, concretament al cap Dezhneva, l’extrem més oriental de l’antiga URSS. Fart de les duríssimes condicions de vida, i després d’un primer intent sense èxit, Rost (amb l’ajuda d’un metge alemany) va escapar-se i va recórrer més de 14.000 quilòmetres (la majoria a peu) per un dels paratges més extensos, desolats i terriblement freds del planeta. Al llarg del seu camí va rebre ajuda i allotjament de pobles nòmades, va unir-se a grups de caçadors furtius i de buscadors d’or, i va patir la por constant de ser capturat (o traït) i tornat a portar a l’infern de les mines de plom. Finalment, però, va aconseguir travessar la frontera amb Iran, des d’on va poder tornar a la seva Alemanya natal i reunir-se amb la seva dona i els seus dos fills.

Cornelius Rost, en una conferència de premsa a Londres el 1958

Quan va tornar del seu captiveri, Rost va treballar al departament d’impressió de l’editorial Ehrenwirth de Munic, on pel que sembla va espatllar moltes portades de llibres. Quan l’amo de l’empresa li va demanar explicacions, Rost es va excusar dient que durant la seva estada a les mines de plom soviètiques s’havia tornat daltonià. L’amo de l’editorial va creure que aquella història podia donar peu a un llibre i li va demanar a Rost que escrigués els seus records, cosa que va fer però amb una qualitat literària molt pobra, per la qual cosa es va contractar al periodista i escriptor Josef Martin Bauer per tal que fes una novel·la amb cara i ulls. A més dels escrits, Bauer es va entrevistar múltiples vegades amb Rost per tal de donar forma al llibre, que es va publicar l’any 1955. Per temor a possibles represàlies, Rost només va acceptar-ne la publicació amb la condició que no hi aparegués el seu nom autèntic, i és per això que al llibre el protagonista es diu Clemens Forell. De fet, la seva autèntica identitat no es va saber fins gairebé vint anys després de la seva mort, l’any 1983 a Munic.

Cal dir que també hi ha dubtes sobre l’autenticitat de la història. Per exemple, en l’època on passen els esdeveniments explicats al llibre no hi havia un camp de presoners al cap Dezhneva. Sí que és cert que Rost va estar en un camp de treball soviètic, però en els documents que ho demostren també hi consta que va ser alliberat el 28 d’octubre de 1947, dos anys abans de la seva suposada evasió, que en teoria va tenir lloc entre els anys 1949 i 1952. Així doncs, possiblement la veritat deu ser una barreja de fets reals i d’històries escoltades a altres presoners o llegides vés a saber on. El cas és que el llibre (gairebé sis-centes pàgines de lectura força entretinguda) ha estat traduït a una quinzena d’idiomes, se n’han venut trenta milions d’exemplars, i a partir d’ell se n’ha fet una sèrie de televisió i una pel·lícula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails