dimecres, 8 de gener de 2014

Un foraster molt proper

Reconec que quan vaig veure el tràiler de El foraster, vaig pensar que vindria a ser com una còpia de El convidat, un dels programes de més èxit dels últims anys a TV3 però que ja comença a mostrar signes clars d’esgotament. No obstant, n’hi ha prou amb veure’l una vegada per comprovar que es tracta d’una idea original, innovadora i amb personalitat pròpia.

El programa el presenta (per dir-ho així, com veurem) l’actor Quim Masferrer, que va començar a ser conegut per al gran públic a partir de l’any 1998, quan va fundar la companyia Teatre de guerrilla junt amb en Rafel Faixedas i en Carles Xuriguera (que van abandonar-la l’any 2010). El grup va gaudir de molta popularitat gràcies al seu humor antropològic, àcid i corrosiu, i a la seva peculiar manera de parlar i expressar-se, típica de molts habitants de pobles petits. I precisament aquests són els protagonistes de El foraster, ja que el programa agafa forma a partir de la visita de l’actor a pobles de menys de mil habitants durant 48 hores. En aquest temps parla amb els habitants, els entrevista, li ensenyen el poble, li obren les portes de casa seva o del seu negoci, li expliquen les seves històries personals, i finalment acaba fent un monòleg personalitzat i exclusiu al teatre del poble (o si no n’hi ha, a la plaça, al casal o a l’ateneu).


Si es tractava de trobar una persona adequada per fer aquest tipus de programa, els responsables de TV3 l’han clavat triant en Quim Masferrer. Ell mateix és d’un poblet com Sant Feliu de Buixalleu, i per tant està acostumat al tarannà particular d’aquestes petites comunitats de persones, entre les quals s’hi sent com peix a l’aigua, i a la vegada la gent també l’acull amb els braços oberts segurament perquè el veuen “un dels seus”. El programa sorprèn per les històries i anècdotes que expliquen els seus habitants, gent anònima però sovint amb moltes coses sorprenents a dir, i cal destacar l’habilitat de l’actor (i del seu equip) a l’hora de lligar tota la informació que ha anat escoltant per acabar creant el monòleg que tanca el programa. Veient el centralisme que normalment impera a la cadena pública d’aquest nostre país, cal valorar el fet que per una vegada s’hagin recordat dels pobles petits i els hi hagin donat el protagonisme que normalment no tenen.


1 comentari:

  1. Tota comunitat acaba centralitzant-se d'alguna manera i per pura geometria el centre sempre acaba tenint més pes específic, encara que no sempre sigui justificat, sobre la resta. Personalment penso que els que vivim a les rodalies de l'imperi (català, espanyol, romà o el que sigui) sempre serem coses rares i que serem observats com els científics observen les criatures que pul•lulen les gotes d'aigua, immersos als nostres petits afers rurals.

    Ahir, en un bar de Ripoll una parella de joves de vacances li comentava al cambrer que s’estaven de turisme a la zona i quan aquest els va demanar on s’estaven varen contestar orgullosos a la muntanya, amb les vaques.
    No sé si ha influït en Quim en aquesta parella, però és possible que la forma natural i naïf de presentar les rodalies de l’imperi en aquest programa acabi essent encertada.

    Potser TV3 redreci la seva política centrífuga de bandejar tot el que queda més enllà d’un radi de pocs quilòmetres de la fantàstica però massa exalçada Barcelona.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails