divendres, 14 de novembre de 2014

Un pla perfecte... o no

Tot i que de tant en tant no m’importa veure pel·lícules amb persecucions de cotxes, explosions i herois que salven el món amb una mà, mentre amb l’altra agafen per la cintura a una preciosa noia experta en arts marcials i que sap pilotar qualsevol vehicle a motor, la veritat és que els films que m’acaben quedant a la memòria per sempre són completament diferents. Tinc molt clar que el que importa de veritat és un bon guió, una història ben explicada i uns actors solvents. I si parlem d’aquest segon tipus de pel·lícules, poques encaixen en aquesta definició com Fargo.

La història que ens expliquen els germans Coen és ben senzilla. En Jerry és un venedor de cotxes que, per solucionar un deute econòmic, planeja segrestar la seva dona i demanar rescat al seu sogre milionari. Per fer-ho contacta amb dos delinqüents de pa sucat amb oli, amb els quals acorda que els donarà la meitat dels diners del rescat i a més un cotxe nou. En principi es tracta d’un pla senzill i ningú ha de resultar ferit... però ben aviat les coses comencen a torçar-se, i ho seguiran fent fins a límits insospitats.


Per tal de crear aquest thriller amb tocs de comèdia negra, els germans Joel i Ethan Coen es van basar en diversos casos de segrest i assassinat, que van combinar en una sola història. L’habilitat dels cineastes a l’hora d’explicar-la i desenvolupar-la és excel·lent, el ritme és impecable, i el que en principi semblen uns fets que no han de tenir més complicació acaben embolicant-se de mala manera, però sempre dins d’una lògica implacable i perfectament comprensible. Els gèlids paisatges i temperatures de la Minnesota natal dels germans es converteixen gairebé en un personatge més de la pel·lícula, junt amb els seus peculiars habitants i la seva manera de comportar-se i de parlar. Gairebé vint anys després de la seva estrena, continua sent una de les meves pel·lícules preferides de sempre, es manté fresca com el primer dia, i sens dubte és una de les millors obres de la filmografia dels Coen. La qual cosa, a aquestes alçades, és molt dir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails