dissabte, 9 de maig de 2015

Paul McCartney (1942-1966)?

Que el món del rock està ple d’anècdotes i d’històries extravagants és un fet ben conegut pels aficionats a aquest estil musical. Alguns d’aquests casos són realment sorprenents i curiosos, com ara la llegenda urbana que afirma que Elvis Presley va simular la seva mort per fugir de la fama i que encara és viu, o la que diu que Paul McCartney va morir l’any 1966 i va ser substituït per un doble. Un rumor que continua vigent avui en dia i que s’ha anat alimentant periòdicament durant l’últim mig segle.

La història comença el 9 de novembre de 1966, quan l’ex baixista dels Beatles abandona una sessió de gravació després d’una discussió amb el grup. La nit és plujosa, puja al seu Aston Martin i al cap de poca estona veu a una noia caminant pel carrer sense paraigües. S’atura, la convida a pujar i ella accepta sense adonar-se de qui és l’amable conductor que s’ha ofert a portar-la a casa. Al cap de pocs segons, però, el reconeix, es posa histèrica i l’abraça emocionada. McCartney perd el control del vehicle i s’estavella contra un mur (altres versions diuen que contra un camió) a l’encreuament dels carrers d’Abbey Road i Belsize Road, al nord de Londres.

Hores després de l’accident, Scotland Yard decideix que la millor opció és amagar la realitat i substituir a McCartney per un doble, per tal d’evitar “una sèrie de suïcidis col·lectius a nivell mundial”. Aquesta decisió es va prendre amb el vistiplau dels altres membres del grup, que segons sembla fins i tot van arribar a ser amenaçats per la intel·ligència britànica (MI6) per tal d’ocultar el secret. El doble en qüestió va ser un baixista canadenc anomenat Billy Shears, que va guanyar un concurs de dobles de Paul McCartney organitzat per Brian Epstein, el mànager de la banda, per tal de trobar el substitut (altres fonts diuen que va ser un policia canadenc anomenat William Campbell).


El rumor de la mort va començar amb una trucada telefònica a una emissora de ràdio de Detroit el 12 d'octubre de 1969. L’autor d'aquesta trucada (un estudiant universitari anomenat Tom) va ser la primera persona que va afirmar públicament que en Paul McCartney havia mort. Dos dies després la premsa local també es va fer ressò de la notícia, i la llegenda va començar a difondre’s. A partir de l’inici del rumor, molta gent va començar a anomenar “Faul” al doble del famosíssim baixista i, les coses com són, si observem les fotos d’abans i de després apareixen alguns dubtes raonables.






Fora del terreny dels rumors i en un àmbit més científic, una forense italiana anomenada Gabriella Carlesi va realitzar una anàlisi informàtica d’algunes fotos d’en Paul i d’en “Faul”, i va observar diferències en les dents, el nas i les orelles, així com una sèrie de desproporcions en la forma del cap, el crani i la mandíbula. La seva conclusió va ser que no es tractava de la mateixa persona.




Malgrat que els rumors van disminuir bastant després que McCartney fos entrevistat per la revista Life el 7 de novembre de 1969, la legió de fans del grup i els amants de les teories conspiratives no deixen de trobar suposades pistes sobre la mort del baixista, tant en les portades dels discos com en algunes de les cançons: la portada del disc Abbey Road representa el seguici fúnebre del funeral d’en Paul, a la del Sgt. Pepper's hi apareix la deessa hindú de la mort i un baix fet amb flors i tres cordes (una per cada Beatle viu), al final de la cançó Strawberry Fields Forever en John Lennon murmura “I buried Paul” (Jo vaig enterrar en Paul), si s’escolta I’m So Tired al revés en John diu “Paul is dead, I miss him” (En Paul és mort, el trobo a faltar), i un llarguíssim etcètera que es pot trobar fàcilment a Internet.

Tota aquesta estrafolària història va tornar a ser notícia fa poc més d’un mes, perquè el diari mexicà Excelsior va afirmar en exclusiva que WikiLeaks faria públic un document secret de la policia britànica on es confirmava la mort de l’ex Beatle, aportant fins i tot l’acta de defunció i el testimoni d’un notari i del cap de policia de l'època. L’endemà del rumor, però, la mateixa organització va desmentir-ho amb una publicació al seu compte de Twitter.


Tot i que algunes d’aquestes “pistes” tenen un cert sentit, i les fotos certament fan dubtar, el que està claríssim és que si estàs decidit a trobar proves ocultes d’alguna cosa, en pots trobar a qualsevol lloc. Jo crec que en Paul McCartney està ben viu, se’n fot dels rumors amb un sentit de l’humor molt britànic (una vegada va declarar “Juro que no vaig morir”, i el 1993 va treure un disc en directe titulat Paul is Live amb una portada que parodiava les suposades pistes del disc Abbey Road), i observa com quatre desvagats perdem el temps amb ximpleries com aquesta, mentre el seu compte corrent no para de créixer pels drets d’autor de les seves cançons. Això sí, siguin veritat o no els rumors, el que no es pot negar de cap manera és que cada vegada s’assembla més a una iaia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails