Però com que crec que està bé saber de tot, he intentat compensar una mica el nul coneixement que em va deixar en el seu moment l’estudi filosòfic amb un llibre que suposo que està pensat per a gent com jo. Platón y un ornitorrinco entran en un bar... és el curiós títol de l’obra dels filòsofs nord-americans Thomas Cathcart i Daniel Klein, professors ni més ni menys que a Harvard i que, segurament conscients de les dificultats que comporta l’ensenyament de la seva assignatura, van decidir un bon dia explicar-la a través d’acudits per tal de fer-la més entretinguda i entenedora.
I ho han aconseguit? Doncs en el meu cas, a mitges. La veritat és que el llibre d’entretingut ho és, es llegeix fàcilment, no és massa llarg i provoca més d’un somriure. Però si tenim en compte que en teoria els acudits hi són per ajudar a comprendre les diferents branques de la filosofia, aleshores l’èxit és relatiu (en el meu cas, repeteixo). A vegades sí que es veu la relació entre l’acudit i el que es vol explicar, però en altres ocasions costa molt trobar-hi algun vincle. A més, també hi ha acudits als quals no els hi he sabut trobar cap gràcia, potser pel diferent sentit de l’humor que tenim els catalans i els nord-americans.
El resum de tot plegat és que, en el meu cas particular, l’obra es queda a mig camí del seu objectiu. Continuo tenint més o menys els mateixos coneixements que tenia sobre la matèria abans de començar a llegir el llibre, i de fet ara mateix us podria explicar uns quants acudits que hi surten, però si em demaneu quines són les característiques definitòries de l’existencialisme o del racionalisme, em posareu en un greu compromís. I és que, definitivament, la filosofia no està feta per a mi, ni que me l’expliquin amb humor.
Els autors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada