dimecres, 22 de març de 2017

L’absurditat de l’existència

Si haguéssim de fer un resum ràpid de El extranjero, primera novel·la del premi Nobel Albert Camus publicada l’any 1942, es podria dir que és la història dels últims mesos de vida d’un home que mostra una total indiferència vers tot i tothom. I això ho veiem ja des de l’impactant inici: “Hoy ha muerto mamá. O quizá ayer. No lo sé.”. Què es pot pensar d’un home que mostra aquesta fredor davant la mort de la seva pròpia mare? Durant el funeral continua sense mostrar cap mena de sentiment, només l’incomoda la forta calor de l’estiu algerià i el fet de no poder fumar davant del fèretre. Una actitud que, sense saber-ho, tindrà influència en els esdeveniments posteriors de la seva vida.

I és que l’existència de Meursault (així es diu el protagonista) es complica d’una manera tan absurda com inesperada. Un bon dia estableix amistat amb un tal Raymond, un personatge problemàtic que maltracta la seva parella i que degut a això es veu amenaçat per un grup d’àrabs, un dels quals és familiar de la dona maltractada. Uns dies després, mentre passen uns dies a casa d’un amic comú vora el mar, en Meursault i en Raymond es troben amb els àrabs i el nostre protagonista acaba matant-ne un a la platja, no perquè hi tingui res personal en contra sinó simplement perquè té mal de cap i fa moltíssima calor. En el seu posterior judici, més que l’assassinat en sí, tindrem la sensació que el que realment s’està jutjant és l’actitud de Meursault vers la vida, la seva fredor a l’hora d’explicar els fets que l’han portat davant del tribunal, la seva aparent manca de sentiments i també els seus comportaments anteriors al propi acte que s’està avaluant. No sabem gairebé res del passat del protagonista, per la qual cosa no podem entendre a què es deu aquesta buidor interior i aquest profund desarrelament vers el món que l’envolta, i per tant tampoc podem jutjar les seves accions amb coneixement de causa.

Marcello Mastroianni a l’adaptació cinematogràfica
de la novel·la, dirigida per Luchino Visconti (1967)

Amb la sorprenent història de Meursault, en definitiva, el que Camus vol transmetre és l’absurditat de l’existència humana, de la societat i dels costums. El protagonista és tan sincer i honest, està tan mancat de la dosi mínima d’hipocresia necessària per conviure en societat, que la conseqüència lògica és que no s’hi adapta de cap manera. De fet, la novel·la es considera el punt de partida de la teoria de l’absurd, que el mateix Camus desenvoluparia posteriorment amb més detall en una sèrie d’assajos. Es tracta d’una lectura curta en la qual la major part del temps no passa gaire res, però que desperta una gran curiositat per veure quins són els motius del comportament del protagonista, què és el que provoca aquesta actitud davant la vida. Una obra que es llegeix ràpid, amb frases curtes i senzilles, sense descripcions innecessàries, que explica molt més del que sembla i que, sens dubte, deixa una gran quantitat de sensacions, reflexions i preguntes, moltes de les quals no tenen una resposta senzilla.

Per finalitzar, una puntualització terminològica. El títol original francès de l’obra (L’étranger) admet dues possibles traduccions, que serien “estrany” i “estranger”. Crec sincerament que la primera opció (utilitzada en la traducció catalana) és molt més adequada, ja que transmet perfectament la idea del llibre: un estrany en el seu món, un inadaptat, una persona que no encaixa ni sembla que estigui massa interessada en voler encaixar.

Albert Camus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails