divendres, 22 d’octubre de 2010

No caldria, Ramoncín...


L’altre dia vaig comentar que no era massa amant de les versions de cançons, però vaig descobrir un tema que em va fer callar durant uns dies. Ara, gràcies a aquest personatge cregut i pedant que respon al nom de Ramoncín, ha tornat a quedar demostrat que, moltes vegades, no caldria intentar-ho.

Anem a pams; aquí, la versió original de Nirvana:



Aquí, la versió perpetrada pel “rey del pollo frito”:



I aquí, el patètic intent de justificar aquest atemptat a la música i al bon gust en general:


Jo em pensava que aprendre’s la lletra era el primer requisit si volies fer una versió d’una cançó en anglès; ell, però, sembla que opina que oblidar-se de la lletra li passa a tothom quan es canta en directe. Ah, i el tema d’afinar jo també el donava per suposat en cantants professionals, però es veu que ell tampoc opina el mateix...

5 comentaris:

  1. Uff... massa excuses per intentar justificar-se... i encara s'atreveix a dir que "yo no soy tan vanidoso"... va home va... Amb versions com aquesta està clar que no és necessari ni provar-ho

    ResponElimina
  2. hi ha personatges totalment precindibles i aquest home n'és un clar exemple

    ResponElimina
  3. Penso que si aquest tio no hagués existit mai, la música continuaria sent exactament igual que fins ara. O fins i tot millor, vés a saber...

    ResponElimina
  4. Ufff... es que lo más penoso es que al justificarse hasta parece que le da un poco de vergüenza, pero luego intenta vender discos y DVDs, sacándolos como si fuera un vendedor ambulante. Ramoncín se ha ganado la manía de millones de personas a pulso.

    ResponElimina
  5. I quina modèstia que té el tio, eh? "El 99% de mis conciertos rozan la perfección". Sí rei, sí...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails