Avui fa 40 anys, el violoncel·lista Pau Casals va rebre la Medalla de la Pau a la seu de l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York. En aquest mateix acte es va interpretar, sota la seva direcció, l’Himne de les Nacions Unides (composat per ell mateix), i també conegut com a Himne a la pau. Posteriorment, Casals també va interpretar la seva immortal peça El cant dels ocells, que segons les seves pròpies paraules, naixia de l’ànima del seu poble, Catalunya, i tocava com un cant de pau.
Després d’aquestes interpretacions, Casals va pronunciar un discurs en anglès i en català (idioma que s’utilitzava per primera vegada a l’ONU) que acabaria passant a la història. En una època on la identitat catalana va voler ser anul·lada per una dictadura que aquell any 1971 ja començava a tocar a la seva fi, Casals va posar el nostre país al mapa davant de tot el món. Va fer saber a totes les nacions del planeta que Catalunya havia tingut el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra, i que va acollir els principis de les Nacions Unides.
El discurs d’aquest català universal, malgrat els anys que han passat, continua posant la pell de gallina i malauradament segueix plenament vigent. Perquè avui, gairebé mig segle després, a alguns els aniria molt bé saber què és i què representa Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada