dilluns, 11 de juny de 2012

50 anys de la fuga d’Alcatraz


Tot i que avui només és una atracció turística, el nom d’Alcatraz estarà sempre lligat a la presó de màxima seguretat que durant gairebé 30 anys va ser considerada com la més segura dels Estats Units, fins que l’11 de juny de 1962 (avui fa exactament 50 anys) tres presoners van trencar per sempre la seva fama i es van convertir en els únics que van aconseguir escapar de les teòricament inexpugnables parets del mític centre penitenciari, que li van valer el sobrenom de “La Roca”.

D’esquerra a dreta, John Anglin, Clarence Anglin i Frank Morris

Frank Morris, un criminal amb un coeficient d’intel·ligència de 133 que ja s’havia escapat prèviament de la penitenciaria de l’estat de Louisiana, va arribar a Alcatraz el 18 de gener de 1960 acusat de robar un banc. Allà es va trobar amb els germans Clarence i John Anglin, acusats del mateix delicte, i amb Allen West (que finalment no va aconseguir escapar). El mes de setembre de 1961 van començar a planejar la seva escapada. Van excavar durant mesos el ciment humit del voltant d’un conducte de ventilació que donava a un corredor situat darrera de les seves cel·les, fent servir culleres, ganivets de mantega i un trepant elèctric fabricat amb el motor d’una aspiradora, i tapaven els forats amb cartró pintat. Els fugitius també van fabricar una barca inflable amb cinquanta impermeables robats. La nit de l’escapada van posar als seus llits màscares fetes amb sabó, paper higiènic i cabells reals robats de la barberia de la presó (la qual cosa va enganyar als guàrdies que feien la ronda nocturna), es van esmunyir pels túnels cap al corredor, van escalar per una canonada, van accedir a la teulada per un conducte de ventilació, van baixar per un altre conducte de la cuina i finalment van escalar dos filats de filferro espinós abans de pujar a la barca des del costat nord-est de l’illa. Es creu que els presoners van entrar a la badia de San Francisco a les deu de la nit, i que els guardes van fer sonar l’alarma a un quart de vuit del matí següent.

La cel·la de John Anglin, amb la màscara a sobre el llit

L’informe oficial sobre l’escapada va concloure que els presoners s’havien ofegat mentre intentaven arribar a terra ferma. El cert, però, és que mai es van trobar els cossos a pesar que es va organitzar una de les recerques més espectaculars de la història: agents federals, policia local i estatal, vaixells guardacostes i helicòpters militars van escombrar el complex de l’illa, i més endavant la recerca es va ampliar a tota la badia de San Francisco i a l’àrea circumdant del nord de Califòrnia. A la badia es va trobar un rem, i a la propera illa Angel una bossa impermeable amb objectes personals dels germans Anglin i també parts de la barca, a més de descobrir-se unes petjades que se n’allunyaven. Igualment, la mateixa nit també es va informar d’un cotxe robat en aquella zona. Però dels cossos, ni rastre.

L’oficial Orrin T. Maybee, observant el forat fet pels fugitius

Aquesta llegendària escapada, que sens dubte va contribuir a augmentar el mite i la popularitat d’Alcatraz, és un dels misteris no resolts més fascinants dels nostres temps. Ha inspirat llibres, programes de televisió i pel·lícules, com la famosa Fuga de Alcatraz, protagonitzada l’any 1979 per Clint Eastwood en el paper de Frank Morris. Hi ha especulacions i teories per a tots els gustos. Hi ha qui afirma que els tres fugitius encara són vius i que estan amagats en algun lloc. Alguns diuen haver-los vist a Arkansas, Florida o Georgia, o fins i tot a Irlanda. Altres creuen que els germans Anglin van matar Morris a la barca, o fins i tot que la màfia els va ajudar en la seva escapada. El Marshal dels EE.UU. Michael Dyke, l’únic investigador que encara està assignat al cas des de 2003, creu que dos dels tres homes se’n van sortir, però no vol compartir els motius del seu raonament. Explica, això sí, que un vaixell noruec va veure un cos flotant a les aigües del Golden Gate aproximadament un mes després de l’escapada. Sembla que vestia la roba dels interns d’Alcatraz, i fins i tot es va afirmar que s’assemblava a Frank Morris. Segons les estadístiques, es recuperen dos de cada tres cossos que acaben a la badia de San Francisco; per tant, si tots tres van morir s’haurien d’haver recuperat dos cossos. Però sense cossos, Dyke no pot demostrar res.

La cel·la de Frank Morris, amb el forat per on es va escapar

L’FBI va tancar el cas oficialment el 31 de desembre de 1979, i es va concloure que “no hi ha proves creïbles que facin pensar que els homes poden estar vius”. En canvi, l’oficina dels Marshals nord-americans continua investigant el cas i encara hi ha una ordre de recerca per a tots tres. Siguin vius o morts, seguiran formant part dels homes més buscats d’Amèrica fins que facin 100 anys, com a avís per als fugitius que a pesar del pas del temps se’ls continua buscant per portar-los davant de la justícia. Michael Dyke ha manifestat que espera que siguin vius i que si els trobés els felicitaria perquè van fer una bona feina, els hi donaria la mà... i els hi posaria les manilles.

Una imatge de l’any 2007 mostra com podrien haver envellit els tres fugitius

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails