dimecres, 30 de desembre de 2015

A la seva manera

No fa massa dies, concretament el 12 de desembre, Francis Albert “Frank” Sinatra hagués fet 100 anys si no ens hagués deixat l’any 1998 víctima d’un atac de cor. Seria absurd intentar resumir la seva carrera, la seva transcendència artística o la seva intensa vida en un petit bloc com aquest. Em conformaré amb dir que és, sens dubte, el millor cantant que he escoltat a la meva vida (com a mínim en el seu gènere) i que tenia la inigualable virtut de fer-se seus els temes que cantava (malgrat no haver-ne composat cap), fins el punt que ja no te’ls pots imaginar cantats per ningú més.

El que sí m’agradaria fer és recordar la curiosa història que va envoltar la gravació d’una de les seves cançons més conegudes, My Way. L’origen el trobem a França, concretament l’any 1968 quan es va publicar el tema Comme d’habitude, interpretat per Claude François i que va ser un considerable fracàs comercial. Però el cantant canadenc Paul Anka, que es trobava de vacances al sud de França, va escoltar-lo per la televisió i va pensar que “tot i ser una mala gravació, tenia alguna cosa”. Dit i fet, va volar immediatament a París per tal de comprar-ne els drets d’adaptació, gravació i publicació pel preu simbòlic d’un dòlar.

Dos mesos després, en el transcurs d’un sopar a Florida amb Frank Sinatra i dos membres de la màfia, el cèlebre cantant nord-americà va comentar que estava fart de tot i que es volia retirar. Anka va pensar que la melodia de Comme d’habitude seria perfecta perquè la cantés el seu amic, i una nit a Nova York, a la una de la matinada, es va asseure davant d’una màquina d’escriure i va començar a redactar la lletra de la cançó (sense cap relació amb el tema original en francès). Quatre hores més tard, trucava a Sinatra a Las Vegas (aleshores actuava al Caesar’s Palace) per dir-li que tenia una cosa “realment especial” per a ell.

I efectivament, el 30 de desembre de 1968 el mític “Ol’ Blue Eyes” gravava el single que donaria títol al seu nou àlbum i que es convertiria no només en un dels seus temes més coneguts, sinó també en la cançó que més vegades ha sonat a la ràdio i de la que més versions s’han escrit en tota la història. Si aquell estiu de 1968 Paul Anka no hagués escoltat el tema per casualitat en una televisió francesa, el més probable és que Comme d’habitude hagués desaparegut de les llistes d’èxits al cap d’un parell de setmanes, i mai ningú se n’hagués recordat més. Com tantes vegades a la vida, els capricis del destí i ser en el lloc adequat en el moment oportú pot canviar el curs de les coses d’una manera radical.


Malgrat que Paul Anka va escriure la lletra de My Way pensant exclusivament en Frank Sinatra, el cert és que tothom s’hi pot sentir identificat, i potser això explica el seu enorme èxit. És un examen de consciència, un repàs vital en el qual hi ha temps per l’amor, les rialles, les llàgrimes, les victòries i les derrotes, i on es tracta de viure la vida amb orgull, “a la nostra manera” i no com voldrien els altres. Escoltar una lletra així cantada per una de les veus més excepcionals que s’han pogut escoltar mai dalt d’un escenari, només pot donar com a resultat pell de gallina i admiració eterna.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails