“Dicen toros, pero es España”

Avui, 28 de juliol de 2010, és un dia històric per a tothom que (com jo) estima els animals més que a moltes persones: el Parlament de Catalunya ha acordat prohibir les curses de braus a partir de l’any 2012. Però la cosa no es queda aquí, sinó que el tema dóna per molt i es ramifica considerablement:

1) La “Fiesta Nacional”
Diuen els defensors de les corridas que no es pot anar en contra de la cultura, la tradició i la fiesta nacional. Per mi, el debat queda tancat des del mateix moment que tots aquests aspectes impliquen el maltractament d’un animal. Punt i final.

2) Catalunya va contra Espanya, i no contra els braus
Alguns mitjans de comunicació espanyols han volgut polititzar el tema i desviar-lo argumentant que en realitat el que es votava avui al Parlament no era si “toros sí, toros no”, sinó que es tractava d’un episodi més de la lluita de Catalunya contra Espanya, últimament molt de moda gràcies al tema de l’Estatut. Curiosament, aquests mateixos mitjans no van dir res quan l’any 1991 van ser les Illes Canàries les que van prohibir els espectacles taurins. Aleshores ningú va veure cap mena de provocació ni d’atac contra Espanya, ni res de res. Potser és perquè la implicada no era Catalunya?

Avui ens llevàvem amb alguns diaris que presentaven titulars com el que dóna títol a aquest article (el benvolgut ABC), o bé editorials com la d’ahir de El Mundo on es deia que “en Cataluña se va en contra de ‘La fiesta Nacional’”. Cap d’aquests diaris parlava que la iniciativa ha partit del poble de Catalunya i que l’objectiu era revisar la llei de protecció dels animals: no hem d’oblidar que si el que es fa amb els braus es fes amb qualsevol altre animal, seria considerat delicte. A més, també hem de recordar que l’any 2003 es van prohibir les baralles d’animals i ningú va dir res. Deu ser perquè llavors no s’atacava a Espanya, ni a la identificació que algú ha fet d’aquest país amb aquests animals...

Ja hi ha algun partit (endevineu quin?) que ha amenaçat que si el resultat de la votació és “no”, recorrerà davant del Tribunal Constitucional. Us sona d’alguna cosa això? Sembla ser que les úniques coses que els catalans podem debatre i discutir són les que no tenen res a veure amb Espanya. I després ens acusen de nacionalistes...

3) La utilització política de la votació
Com no podia ser d’una altra manera, i més ara que s’acosten eleccions, tots els partits polítics s’han afanyat a voler-se penjar medalles pel tema de la prohibició antitaurina, com si la iniciativa fos cosa seva. Doncs bé, algú els hi hauria de recordar als senyors polítics que la iniciativa ha estat popular i ha partit d’una associació en contra del maltractament animal, que va recollir 180.000 signatures per portar endavant la prohibició que avui s’ha aconseguit. Per una vegada, doncs, la democràcia ha jugat el paper que en teoria li està reservat.

4) La vergonya dels partits i els seus militants
Com a curiositat, vull destacar que avui el PSC i CiU han donat llibertat als seus militants per tal que cadascú pogués votar el que cregués més convenient. Sensacional! No és això el que en teoria haurien de fer sempre aquests senyors? En teoria, sí. Però per si a algú li quedava algun dubte, els interessos del partit sempre acaben imposant-se a les voluntats individuals, i així ens trobem que la notícia d’avui és notícia, quan en bona lògica democràtica no hauria de ser-ho.

Des d’aquest petit racó d’Internet, vull felicitar a les persones que han dut endavant aquesta iniciativa, de manera pacífica i democràtica i que avui ni tan sols surten esmentades en molts diaris. I també vull destacar que han aconseguit signatures de l’estranger i de la resta d’Espanya, la que no és rància, l’oberta, la que sap escoltar, raonar i aprendre (que també existeix, compte!), i a la qual no em faria tanta vergonya pertànyer.