dimecres, 29 de setembre del 2010

Piquets informatius o delictius?

Vagi per endavant que respecto per igual tant a la gent que avui ha volgut fer vaga com a la que no, perquè de motius n’hi ha de sobres tant en un cas com en l’altre. El que no accepto de cap manera és que una decisió que hauria de ser fruit de la llibertat personal vingui coaccionada per altres persones. Tothom té dret a fer vaga però també a no fer-la, i aquesta decisió no pot venir imposada per ningú.

El cas dels piquets (“informatius”, diuen) és especialment greu. En teoria s’encarreguen d’informar dels motius de la vaga i de les reivindicacions que han portat a convocar-la. Ara bé, un cop informada, la gent ha de tenir la llibertat de decidir si s’hi afegeix o no. Si ens forcen a unir-nos a una vaga en contra de la nostra voluntat, no només és un atemptat contra el dret de decidir sinó que és un delicte establert a l’art. 315.3 del Codi Penal. Això no ho he escoltat ni llegit en cap mitjà de comunicació i em sembla un fet especialment greu, perquè representa que estem acceptant un fet delictiu com si fos quelcom normal. Com que ens hem acostumat a la presència dels piquets en les jornades de vaga, a ningú li estranya que tallin carreteres, cremin pneumàtics, trenquin aparadors i, fins i tot, agredeixin a tothom que no pensa com ells.

Imaginem per un moment que en una jornada electoral ens trobéssim algú a la porta del col·legi que ens recomanés a quin partit polític hem de votar, o si hi hem d’anar o si no, i que si no fem el que ell ens diu, ens amenacés o ens agredís. Segur que seria notícia de portada a tots els telenotícies i tothom ho qualificaria com un gravíssim atemptat a la democràcia. Aleshores, per què els piquets poden impedir exercir un dret individual com és el de no fer vaga? Amb quina força moral podran dir els sindicats que la vaga ha tingut un determinat percentatge d’èxit, si el seu seguiment ha vingut imposat per la força? Quanta gent no hauria fet vaga i l’ha haguda de fer perquè l’han obligat? Quantes vegades hem sentit aquests dies frases del tipus “obrirem, però si vénen els piquets tancarem”?

El dret a fer vaga està garantit per la Constitució i es pot considerar com un dels avenços de la democràcia. Però de la mateixa manera també existeix el dret a no fer-la, i no poder exercir-lo per por al que ens pugui passar, francament recorda a èpoques passades i encara no massa llunyanes.

4 comentaris:

  1. A Osona diuen que aquesta és la "vaga de la por", perquè moltes empreses han tancat per por a les agressions i represàlies dels piquets, independentment de si consideraven que calia fer-la o no. Així, lògicament, el seguiment de la vaga serà considerable...
    I com bé han dit aquest matí per la tele, els piquets "informatius" el que fan és "informar" sobre el què li passarà al teu cotxe o a les teves costelles com t'atreveixis anar a treballar... Personalment, ho trobo molt trist!

    ResponElimina
  2. Ni més ni menys: tristíssim, antidemocràtic i delictiu.

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó del món! Sovint necessitem que algú amb sentit comú (que és el menys comú dels sentits però això ja és una altra història) ens recordi l'evidència. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Roser. És pura lògica democràtica, no puc entendre de cap manera que cada vegada que hi ha vaga tothom sembli acceptar aquesta situació amb els piquets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails