El món del rock és un escenari ideal per a les morts estranyes o inexplicables. Ja hem parlat del desgraciat accident que va costar la vida a Randy Rhoads, o del no menys desafortunat que ha passat a la història com el dia que va morir la música. Però si hi ha una mort característica d’aquest gènere artístic és, sens dubte, morir ofegat en el propi vòmit. Entre altres, el mític guitarrista Jimi Hendrix i el bateria de Led Zeppelin John Bonham van acabar els seus dies degut a aquesta circumstància. I també el protagonista de l’article d’avui: Bon Scott, el cantant original de la mítica banda australiana AC/DC.
Tot i que no es pot considerar a Bon Scott com a alcohòlic, sí que era molt aficionat a sortir de festa a les nits i tampoc es pot dir que quan ho feia fos abstemi. Cap a les 3 de la matinada del dimarts 19 de febrer de 1980 (avui fa 31 anys), en Bon va abandonar el club londinenc The Music Machine (actualment anomenat KOKO) en companyia del seu amic Alistair Kinnear, que es va oferir a portar-lo fins a casa. Durant el trajecte en Bon es va adormir, i quan van arribar al seu pis l’Alistair no va ser capaç de despertar-lo i encara menys de fer-lo baixar del cotxe, per la qual cosa se’l va endur a casa seva. Un cop allà, en Bon continuava profundament adormit i per tant el seu amic va decidir abrigar-lo amb unes mantes i deixar-lo allà mateix dormint.
Després de dormir més de 15 hores, l’Alistair va tornar cap al cotxe i va observar aterrit que en Bon continuava inconscient. Es va començar a témer el pitjor, i va decidir endur-se’l cap a l’hospital King’s College, on van certificar que ja havia arribat cadàver. Tenia només 33 anys, i la causa oficial de la mort va ser “broncoaspiració”. Degut a la ingesta d’alcohol i a la incòmoda posició en què estava dormint, amb el coll tort, sembla ser que en Bon va vomitar en algun moment de la nit i es va ofegar amb el seu propi vòmit.
La commoció en el món musical va ser increïble, perquè AC/DC estava en el moment de més èxit de la seva carrera després d’haver publicat el seu mític àlbum Highway to Hell. El grup, terriblement afectat per la mort del seu líder, es va plantejar fins i tot la separació. Per sort pels seus fans, Brian Johnson va ocupar el lloc del difunt Scott i el grup va tornar amb més força que mai amb el que segurament és el seu millor disc, Back in Black. La portada va ser totalment negra en senyal de dol i d’homenatge al que ha estat un dels cantants més carismàtics i estimats de la història del rock.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada