El dia que va morir la música

Que el món de la música està ple de morts estranyes, accidentals i a vegades inexplicables és una cosa ben coneguda; no fa gaire vam parlar de l’absurda mort del guitarrista Randy Rhoads, per exemple. El que ja no és tan habitual és que es morin tres músics de cop, el mateix dia. Això és el que va passar abans d’ahir va fer 52 anys, quan Buddy Holly (un dels principals precursors del rock and roll), Ritchie Valens (l’autor de la immortal La bamba) i The Big Bopper (compositor entre altres de la famosa Chantilly Lace) van morir en un accident d’aviació durant una gira conjunta anomenada “Winter Dance Party”.

Com passa sovint en aquests casos, es van donar una sèrie de casualitats que van portar al fatal desenllaç: Buddy Holly va decidir llogar una avioneta perquè feia molt fred i la calefacció de l’autobús de la gira estava espatllada; The Big Bopper havia tingut la grip feia poc, i li va demanar a Waylon Jennings (membre de la banda de Holly) que el deixés anar a l’avioneta i no a l’autobús gèlid; Valens, per la seva banda, es va jugar a cara o creu l’últim seient de l’aeroplà amb un altre membre de la banda de Holly, i per desgràcia seva va guanyar el sorteig. Una gran tempesta de neu i la inexperiència del pilot (de només 21 anys) va provocar que l’artefacte s’acabés estavellant en un camp de blat a l’estat nord-americà d’Iowa.

La tragèdia va commocionar el món del rock, fins al punt que el 3 de febrer de 1959 es coneix com “el dia que va morir la música”. També va inspirar a Don McLean per composar la seva peça més coneguda, la famosíssima American Pie. Diu el principi de la cançó:

A long, long time ago...

I can still remember

How that music used to make me smile.

And I knew if I had my chance

That I could make those people dance

And, maybe, they’d be happy for a while.

But February made me shiver

With every paper I’d deliver.

Bad news on the doorstep;

I couldn’t take one more step.

I can’t remember if I cried

When I read about his widowed bride,

But something touched me deep inside

The day the music died.

O sigui:

Fa molt, molt de temps...

Encara recordo

Com aquella música em feia somriure.

I sé que si tingués l’ocasió

De poder fer ballar a aquella gent

Potser serien feliços una estona.

Però el febrer em feia estremir

Amb cada diari que repartia.

Males notícies al llindar de la porta;

No vaig poder fer ni un pas més.

No recordo si vaig plorar

Quan vaig llegir la notícia de la seva vídua,

Però alguna cosa em va commoure profundament

El dia que va morir la música.

Que gran aquesta cançó!